Manca de civisme al tren

El tren venia de Sant Vicens, jo el vaig agafar a Vilanova per anar a Sitges. En entrar al vagó vaig anar a asseure’m quasi al final, desestimant un seient al davant d’un noi amb la música del mòbil a tope, com si estigués solet.

Després d’uns moments d’observar la situació i veure que molta gent el mirava però ningú no feia res em vaig aixecar, em vaig acostar a ell i li vaig demanar d’afluixar el volum ja que no anava sol i li vaig dir que si tothom posés el volum del  mòbil a tope  què passaria. Em va dir que no el pensava baixar i que no tenia auriculars.

Jo vaig asseure novament i ara el noi s’adreçava a mi dient-me que si jo estava “mal follada”. Volia dir-li quelcom però a risc d’insultar-lo i empitjorar la situació ja no vaig dir res, només el vaig continuar mirant.

Ningú no em va recolzar. Tota la gent que el mirava desafiant va baixar el cap. Alguns feien veure que no s’adonaven de l’escena tot i que era prou evident.

El matrimoni gran amb qui jo compartia seient van dir que tenien por i que no hi havia seguretat als trens i que era millor no dir res.
Vaig baixar a Sitges. Els demès es van quedar allà camí de Barcelona suportant els capricis del noi maleducat sense moure un dit.

Jo vaig pensar en la gent que forma part de la meva vida, les meves amigues, la meva parella, el meu fill, i estic molt orgullosa de saber del cert que tots ells haurien unit les seves veus per reclamar el dret al respecte. Cap d’ells hauria mirat per la finestra o hauria baixat la vista dissimulant. Cap d’ells hauria permés que algú insultés a ningú sense tractar almenys d’actuar d’alguna manera. A mi aquest insult no em produeix cap mal, no sé com dir-ho, no m’afecta. M’afecta però que el noi s’atreveixi a parlar d’aquesta manera, que estigui  tant resentit sent tan jove. M’afecta que el noi no es respecti a si mateix ni als altres. I m’afecta per damunt de tot això la no reacció, la sospita de que, davant una  possible agressió molt més greu que el volum d’un mòbil, la gent no faria res.

Avui em sento afortunada perque sé que ni jo ni els meus no mirem cap a un altre costat. Però i tu: saps que faries?