Qui es mou...no surt a la foto?

M’encanta escoltar i llegir les vivències de diferents persones sobre la seva estada a l’estranger. A més a més, és de gran ajuda, i no em refereixo només a les tramitacions i la planificació prèvia, sinó també de com ha afectat en ells els canvis i com s’han adaptat finalment a un altre país. Potser no ha estat el cas i és bo saber que no han pogut adaptar-se.

La mobilitat internacional permet viure una experiència totalment enriquidora en un altre entorn i cultura; ens fa reflexionar sobre els nostres orígens alhora que dóna l’oportunitat de tenir present que existeixen altres formes de vida diferents.

Es tracta de ser conscients de la necessitat de respecte i tolerància vers altres cultures que no són pas la nostra, i en aquest sentit, aprendre a no jutjar-les sota la pressió de la nostra mirada.

La mobilitat internacional és un motor de canvi personal i/o professional que beneficia a la persona en molts sentits i la societat en tot el seu conjunt.

Seria un tòpic si diem que ho fan els afectats per la crisi o els joves que volen marxar a estudiar fora. No oblidem altres causes que promouen la mobilitat internacional, que no són poques tenint en compte que avui els interessos personals i professionals són diversos, i cada país es veu afectat per circumstàncies diferents i per motivacions diverses que impulsen que la seva societat busqui aventures.

Si és cert que s’ha despertat la curiositat per sentir, viure i veure més enllà de l’entorn al qual  estem acostumats, i poc a poc perdem la por a descobrir nous racons del món. Al final és trobar el que fa més especial a aquell país, comprendre’l tal com és i donar valor als seus orígens, però també hem de pensar en tot el que podem aportar nosaltres a tots ells.

Ens trobem en un punt clau per treballar la llibertat de creuar les fronteres deixant de banda la tan marcada geografia, i gaudir de la bona oportunitat que implica viatjar, conèixer persones, i adaptar-se a nous contextos. Depèn de nosaltres estar disposats a conèixer món i, per descomptat, que el món tingui l’opció de conèixer-nos a nosaltres.

Sempre he pensat que es tracta d’un “fifty-fifty”.

Si estàs fent la maleta per marxar, no només guardis roba i objectes personals, recorda posar-hi valentia, esforç, records que facin pensar en els nostres orígens i als qui deixem a terra, valors apresos i que estàs disposat a compartir amb els altres, ganes de viure i sentir una  experiència diferent i, perquè no, empaquetar somnis!

Aina Flores
Llicenciada en pedagogia
Nº de col·legiada 01528
@caixa_dainas
afhpedagogia@gmail.com