El Perdó, 'un canvi en el cor'

Una bella llegenda àrab explica que, "quan un gran amic ens ofèn, hem d'escriure l'ofensa a la sorra, on el vent de l'oblit i el perdó s'encarregaran d'esborrar-la i oblidar-la. En canvi, quan un gran amic ens ajuda, o ens passa una cosa grandiosa, cal gravar-lo en la pedra de la memòria del cor, on cap vent de cap part del món, podrà esborrar-ho".

"La capacitat de perdonar" etimològicament prové de la paraula hebrea "rechem" que significa úter, potser perquè els antics hebreus volien donar significat així a la possibilitat d'una nova vida. Aquí sorgeix la idea d'associació entre el perdó i l'obertura a una nova vida, a un nou començament.

En ocasions quan ens referim a la salut, pensem en el nostre cos, no en la importància de la salut mental. La manera de pensar influeix en la nostra salut física.

Un element molt important per sentir-nos sans és saber perdonar. El perdó és la porta d'entrada a la curació i és una manera poderosa de purificar el nostre propi cor.

Però, què tan difícil resulta perdonar a algú que ens ha fet mal?

Quan no perdonem sentim una càrrega, un pes interior que pertorba la nostra ment, perquè recordem l'ofensa una vegada darrere l'altra. Hem d'examinar el que permetem que entri en la nostra consciència i diàriament extreure el que pretén emportar-se'ns el nostre goig i alegria. Això resulta com tancar la porta de la nostra casa a un intrús. Hem d'impedir que ens envaeixin pensaments d'ira o rancúnia, doncs aquests sentiments no ens proporcionen alleugeriment, sinó que tendeixen a aprofundir més les ferides.

És fàcil dir-ho, però com ho fem?

Perdonar algú requereix mantenir la ment lliure de pensaments negatius i albergar dins nostre pensaments benignes que ens ajudin a mantenir una actitud espiritual disposada a que les nostres ferides del passat curin definitivament.

"No hi ha dubtes que aferrar-se a ressentiments i pensaments de venjança pot fer-nos envellir", assegura el doctor Gerald Jampolsky, fundador del Centre de Curació Actitudinal, a Califòrnia.

Per tant, per revertir aquest quadre, el millor és no recordar l'ofensa i reconèixer que aquest fet no pot tenir cap influència sobre nosaltres. Cada vegada que la persona que ens va ofendre vingui al nostre pensament, hem de veure-la des d'una perspectiva espiritual, com el reflex de l'Amor. És a dir, veurem llavors la seva naturalesa espiritual, i no el que la va portar a fets equivocats.

Un pas important per aprendre a perdonar és tenir humilitat. La falta de perdó es relaciona amb orgull, per això la raó per a perdonar s'ha de buscar en la nostra profunda convicció de no pagar mal per mal.

En el llibre Escritos Misceláneos, de Mary Baker Eddy, hi ha un paràgraf sobre això: "Qui és el teu enemic a qui has d'estimar? És un ésser vivent o una cosa fora de la teva pròpia creació? Pots veure a un enemic, llevat que primer li hagis donat forma i després contemplis l'objecte de la teva pròpia concepció? Què és el que et fa mal? Pot l'alt o el profund, o qualsevol altra cosa separar-te de l'Amor que és el bé omnipresent —que beneeix infinitament a un i a tots?".

Perdonar-se a si mateix i a altres, a més de ser un acte d'humilitat, és un exercici de bondat i ens permetrà dipositar la confiança en l'Amor diví per rebre fortalesa. És una expressió d'amor i és la base de tota sanitat en la ment i en el cos.

M'encanta l'exemple bíblic de Pau: "Tinc un objectiu: oblidar-me del que queda enrere i llançar-me cap allò que hi ha al davant. Corro cap a la meta...". Deixem enrere el pes dels rancors, seguim endavant, sanem la nostra ment i cor per gaudir d'una vida feliç!