Estiu saludable

Qui no ha xiulat alguna vegada l'enganxosa sintonia de Verano azul?, l'exitosa sèrie televisiva que va relatar les aventures d'estiu de diversos amics en una localitat andalusa.

Parlar de l'estiu implica l'arribada del bon temps, les nits amb amics a les terrasses, gaudir de la natura, aventures, alegries, el sol i començar a pensar en les vacances.

La paraula castellana per "estiu" és "verano", i aquesta ve del vocable en llatí "veranum", que es defineix com: "el temps en què el terreny es manté sempre verd".

Mantenir el terreny sempre verd?

És possible preservar l'exterior si es té cura del món interior, i la consciència individual sempre estarà reverdint, desbordant en el constant flux de bons pensaments. El pensament correcte inevitablement s'exterioritza.

L'estiu pot convertir-se no només en una etapa de noves experiències, sinó en una oportunitat per buscar la veritable naturalesa de cadascú, de trobar-se amb si mateix, una etapa d'evolució mental, on es pot descobrir el potencial de qualitats de cada persona i treure a la llum el millor d'un mateix.

Moltes són les recomanacions que es fan referents a l'alimentació, el sol, la piscina i la cura dels ulls perquè no siguin perjudicats. Però, per què no enfocar al sol o a la natura com una cosa benèfica, ja que forma part de l'harmonia de l'univers?

La llum solar és imprescindible per a tots els éssers vius i aporta beneficis per a la salut.

Segons Sandra González, metge especialista en Medicina Familiar de Sevilla, hi ha una creença de fòbia solar quan en realitat s'ha de relacionar el sol amb el bon humor, la disminució de la fatiga i la sensació de benestar.

Penso que és possible comprendre que l'única força que existeix és el bé, l'harmonia, la salut. No es tracta d'exposar la pell per bronzejar-la, sinó de despertar el sol interior que és el cor. Aquesta etapa pot ser considerada com un apogeu, o sigui, la llum del sol és part d'un Tot que irradia i il·lumina la consciència de cadascú.

En alguns casos, la por aguaita i un no coneix la forma de defensar-se. Però, sentir l'Amor diví rebutja la por.

Fa uns anys estava de vacances en una platja rocosa del Brasil i vaig tenir una caiguda que em va afectar el turmell. No em podia moure i el dolor era cada vegada més intens. Per moments em va assaltar la por de quedar immobilitzada. Vaig tractar de calmar la meva ment i tancar la porta a aquests pensaments negatius que em murmuraven.

Amb l'ajuda del meu marit vaig poder arribar a l'hotel, però el dolor no cedia. Un cop en repòs, em vaig aferrar a la meva identitat espiritual, que per ser espiritual, és sempre exempta de dolor. L'oració afirmativa em va donar molta pau interior. Si bé el dolor va estar diverses hores, ja no hi havia dubtes en la meva consciència que estaria bé. Al matí següent vaig poder afirmar el peu i caminar sense dificultat.

Si bé les vacances ens permeten "trencar" amb les rutines, també ens brinden la possibilitat de renovar el nostre ser, un descans i renovació mental que promou el benestar i la salut.

Afirmar la connexió amb l'única Causa universal, amb el Principi de tot el que és bo, permet ser un amb l'Amor i romandre en sintonia amb Ell.

Amb aquesta visió podràs mantenir el teu terreny sempre verd!