Comença el nou curs

De nou comencen les classes. Torna la rutina i les carreres. Tornen els horaris per tot. Uns respiren i altres deixen de respirar pensant en el primer dia de cole o de feina.

Els nens i nenes, i no tants nens, fa unes setmanes que els ronda la imatge del pati, de les aules, dels professors, però també s’escapa un somriure en recordar que es retrobaran amb els amics que no han vist a l’estiu.

Alguns d’institut segur que ja tenen la roba del primer dia pensada; retrobar-se donant una bona imatge després de tants dies sense veure’s és un clàssic. Canvis físics després de l’estiu  que fan que algun que altre se sorprengui gratament del seu company/a de taula de l’any passat.

Ara toca tornar a preparar de nou la motxilla amb tot el necessari per iniciar les classes, inclòs segur que han fullejat els llibres nous, simplement per veure com serà cada assignatura. Alguns hauran pensat <<Uff! Tot això hauré d’estudiar?>> , acompanyat d’un sospir d’angoixa. Altres en canvi ja tenen els millors bolis per fer els resums com cal; amb iniciativa, clar que sí!

Un altre sospir és el que deixen anar els pares i mares quan paguen la factura de tots els llibres comprats, una suma que ha deixat tremolant el compte bancari. <<Llibres...llibres...per què necessiten tants? Després no els aprofiten ni els germans...>>, hauran dit alguns.

Nervis i il·lusió pels que fan el canvi de cicle. Al iniciar el primer any d’etapa es converteixen en els grans d’altres etapes que queden endarrere però, alhora, dins el seu cicle, són de nou els petits de la “casa”. Penseu per un moment en els de P3, en els de 1er de primària, ens els 1er d’ESO, etc. Imagineu per un moment com un alumne de 1er d’ESO veu a un de 4rt. Si fa dos dies estava a 6è de primària i portava bata de quadrets! 

Els professors i professores accepten de nou el repte d’educar a les futures generacions. Una responsabilitat que comparteix amb la família, no ens oblidem del detall, i és un compromís per fomentar una societat més desperta i capaç.

El primer dia no començaran la matèria, no cal ser tan proactius, però si que veuran de quin peu calça cada alumne. El primer dia passa ràpid, quasi sense adonar-se, però cal treballar dur pels pròxims mesos.

De fet, aquest curs 2015-2016 és “El curs de la incertesa”. Programar els aprenentatges amb la incertesa  que potser al novembre hi haurà canvis polítics, i si no hi ha, seguir amb una llei que s’ha creat amb grans incògnites i detractors. El professorat té aquest any més dificultats sobre els futurs aprenentatges dels alumnes.

Els pares i mares ja miren i compten els minuts que queden per deixar els fills/es a l’escola.

Saben que comencen les olimpíades per arribar a l’escola: nens entrenats per baixar corrents del cotxe abans que es posi en verd (com els mecànics de Formula 1) i llençar un petó a l’aire; nens  estirats de la mà dels pares i mares sobrevolaran la ciutat (com en Marty McFly); nens que van darrere corrents per enxampar al papa o la mama que va més ràpid (ells no tenen les cames tan llargues); etc. Cada pare i mare té la seva tècnica. He vist de tot.

Un consell a les famílies: calma, mentalitzar-se que hi ha un període d’adaptació. Els nens i nenes més petits ploren molt al principi i és lògic alguna rabieta. Si us escapen llàgrimes en girar la cantonada de l’escola pensant en com s’ha quedat el petit, no passa res! Fins i tot és normal. Qui ha dit que vosaltres no necessiteu un període d’adaptació? Com us explicava, el primer dia és per tots.

Aina Flores
Llicenciada en pedagogia
Nº de col·legiada 01528
@caixa_dainas
afhpedagogia@gmail.com