Joves i gent gran, contagi de vitalitat

Aquesta vegada l’article més que una reflexió en “veu alta” és una proposta educativa per aquells que després de llegir-lo vulguin formar part d’una aventura generacional atípica, però necessària a les aules.

A l’escola sempre es preparen activitats entre els més petits i els adolescents, que són dues generacions que s’entenen a la perfecció. És tot un clàssic als claustres de professors parlar que els de l’ESO puguin apadrinar els petits, pensar en activitats conjuntes, etc.

De clàssics hi ha molts a les escoles, però quan deixem pas a noves propostes educatives?

Els adolescents tenen capacitat per ser responsables de projectes enfocats als petits, treballar en equip, amb esforç i motivació per gaudir i compartir moments amb els peques de l’escola. Per norma, els fa gràcia preparar obres de teatre, jugar amb ells al pati, si hi ha festivals ser voluntaris per ajudar-los a lluir-se...

Això implica pensar en un projecte, gestionar el que necessiten (tant de material com de recursos humans), tenir un cronograma i organització a seguir per aconseguir els objectius, i finalment, fer la presentació dels resultats.

No es tracta d’un aprenentatge d’entreteniment i prou, sinó treballar aquestes competències des del punt de vista pedagògic i que permet dur a terme projectes de qualitat a les aules.

Ara em pregunto jo, per què no podem fomentar aquest tipus de projecte amb la gent gran?

Els adolescents no tenen gens de contacte amb la gent gran més enllà dels seus avis i àvies, són generacions que no es coneixen mútuament però els exigim una convivència.

La proposta és treballar amb els adolescents en una activitat on compartir amb els nostres grans el seu temps i dedicació, ja sigui a les residències d’avis o a centres de dia on crear aquesta mateixa complicitat que amb els petits.

Des de l’escola han de tenir més contacte amb generacions avançades,  per incorporar aprenentatges transversals, fomentar la transmissió de valors, i aplicar-ho a la vida real en qualsevol situació que es puguin trobar.

Cal que treballin el respecte per una generació que ara mateix necessita més contacte amb el món extern, que encara que els avis i àvies fan activitats als centres de dia o a les residències, cal reconèixer que no totes estan 100% centrades a activitats pedagògiques, es parteix més del  tracte assistencial. Clar que, no vull generalitzar.

Els avis, en respirar l’aire fresc dels joves, segurament els transmetrà aquesta vitalitat tan necessària, els emocionarà i els permetrà sentir-se capaços, part activa de la societat, i com no, que encara són estimats i escoltats. Música, acció i diversió... A cas no seria això el que receptaria un metge?

Pensem si cal donar una volta a que els joves d’avui puguin ser prou responsables de projectes que no segueixen la típica relació amb la resta de la societat. Trenquem els esquemes marcats per buscar nous tipus de voluntariat, nous valors que treballar amb la generació més jove.

Deixem que aquestes activitats no només siguin una pel·lícula Pixar, com UP, i passar de ser espectadors dels curtmetratges a ser els veritables protagonistes.

Aina Flores
Llicenciada en pedagogia
Nº de col·legiada 01528
@caixa_dainas
afhpedagogia@gmail.com