Comentaris a l’Ordenança Municipal de clubs i associacions de cànnabis

És molt positiu per al conjunt de la ciutadania donar una resposta clara i realista del tema, aquest, és un moment per demostrar tenir un ajuntament i, en conjunt, una ciutat moderna i capaç de donar solucions eficaces a les necessitats del conjunt de la ciutadania. Com a col·lectiu afectat volem contribuir a millorar l’ordenança aportant la nostre valoració referent al tema.  Aquesta és una reclamació històrica per part d’ACV, la creació d’una ordenança que emparés i regules els usos dels locals socials de les associacions i/o  clubs cannàbics de la vila. 

Comentaris sobre el preàmbul de l’ordenança

Hem observat, que, el preàmbul de l’ordenança comença fent referència a una conclusió de l’OMS publicada l’any 48 i un informe de l’àrea psiquiàtrica de l’Hospital Sant Pau i l’Hospital Clínic amb la única conclusió que el seu consum està associat a futures malalties psiquiàtriques, afectacions físiques i cognitives.

Resulta evident, doncs, que crear una ordenança basant-se en els esmentats informes  i no fent cap referència ni als usos terapèutics ni a les activitats preventives que és duen a terme a les associacions cannàbiques, és una forma antiquada, poc preventiva i prohibicionista que, incidint constantment en els prejudicis associats al consum és una mostra més del estigma que patim el col·lectiu.

Les associacions neixen com a resposta de la societat a un problema existent. Segons el que disposa la Llei 20/1985, de 25 de juliol, de prevenció i assistència en matèria de substàncies que poden generar dependència, correspon a les administracions públiques i, en concret, als ens locals el desenvolupament d’accions d’informació i d’educació sanitària de la població, impulsant accions socials preventives en relació a les dependències.

Per tant, és pot afirmar sense cap mena de dubte que, per la mateixa naturalesa de l’activitat i dels fonaments estatutaris de les associacions, aquestes son, a través de les eines i recursos dels ens públics i, en concret, dels ens locals els encarregats d’exercir la prevenció i assistència als seus associats.

Segons la referida exposició de motius, amb aquets criteris i mitjançant una política orientada a minimitzar els danys del consum del cànnabis, les associacions necessiten uns criteris en matèria de salut pública per orientar l’assistència en matèria de prevenció de riscos amb l’objectiu assenyalat: la detecció precoç, el seguiment i la derivació de determinats consums que generen riscs i/o danys a la salut dels seus associats; control del compliment de les condicions de salubritat dels locals d’acord amb la normativa vigent i el respecte a les normes mediambientals i, especialment, al descans dels veïns; criteris tècnics i d’emplaçament adequats a la demografia per tal de garantir la màxima cobertura als consumidors amb l’objectiu de protegir tots aquells col·lectius especialment vulnerables.

Pels fonaments estatutaris de les associacions,  els criteris d’accés a les associacions han de garantir la protecció a tots  aquells col·lectius vulnerables, especialment, als menors d’edat, limitant l’accés única i exclusivament als seus associats.

Comentaris a l’ordenança

Les associacions neixen com a resposta de la societat a un problema existent. Segons el que disposa la Llei 20/1985, de 25 de juliol, de prevenció i assistència en matèria de substàncies que poden generar dependència, correspon a les administracions públiques i, en concret, als ens locals el desenvolupament d’accions d’informació i d’educació sanitària de la població, impulsant accions socials preventives en relació a les dependències.

Podem deduir doncs, que les associacions són una eina per els ens locals per dur a terme el que disposa la llei 20/1985, de 25 de juliol, en matèria de prevenció i assistència en matèria de substàncies que poden generar dependència.

Volem recalcar que la intenció de l’ajuntament sempre ha estat regular aquets usos dintre de la trama urbana, entenent que era beneficiós per el bé comú, així mateix, ho ha manifestat l’ajuntament atorgant l’ús soci-culturals als locals destinant aquests usos. També ha manifestat ampliament, i així està redactat en el preàmbul de l’ordenança citem textualment ‘’ La pròpia Federació d’associacions Cannàbiques que acull a més de 35 associacions i federacions territorials de tota Espanya, entre elles a l’Associació de Federacions Cannàbiques de Catalunya, ha publicat un Codi de Bones Conductes a on aconsella als seus associats que per tal de garantir el bon funcionament de l’associació no convé comptar amb més de 655 persones associades o sòcies degustadores.’’  Així doncs, podem deduir, que la intenció de l’ajuntament és que aquets locals tinguin un aforament restringit, així doncs, entenem que tindrà que haver-hi suficients espais a tot el poble on poder abastir a tots els consumidors de Vilanova i la Geltrú.

El primer comentari rellevant és, l’ús que atorguen als locals de consum de cànnabis, aquets els equiparen a ús socio-cultural. Així mateix, la llicència tindrà que sotmetre’s a les mateixes limitacions urbanístiques i tècniques igual que els altres locals de la resta d’associacions del poble, exigir més que la resta és, sota el nostre punt de vista, discriminatori. Així mateix entenem que estem regulant una activitat força, singular. Així doncs, nosaltres som els primers que pensem que la llicència no és planteja des d’una vesant sòlida, ja que pensem que tindria que crear-se un ús específic per aquets locals, així mateix, des d’ACV valorem positivament que l’ús que s’ha atorgat a aquestes llicències sigui el socio cultural.

El tema més important, les distàncies, nosaltres proposem que és replantegi el criteri dels 500m de distancia entre associacions, els criteris que justifiquin una distància de 500m entre locals d’aquest ús son, arbitris, des d’ACV pensem que el criteri correcte que reguli el número d’associacions és a partir d’un estudi demogràfic que contempli la densitat de població per zones, creiem que, aquest seria un criteri correcte per determinar el número d’associacions necessàries per zones, d’una manera similar a com es varen implementar les farmàcies o els estancs. Així mateix, les distàncies entre equipaments públics i associacions el trobem totalment innecessari donat a que l’activitat de les associacions és totalment innòcua i els seus estatuts estan pensats des d’un punt de vista de protecció de riscos tenint especial atenció en tots  aquells sectors més vulnerables de la població, tals com, els menors d’edat. Entenem així doncs, que una mínima distancia de tolerància de 50m entre aquets establiments i els equipaments públics és suficient, d’altre manera s’estarà dificultant excessivament la implementació d’altres associacions.

Creiem apart, que s’ha de canviar el criteri per mesurar les distàncies, creiem que, ha de contemplar les altures dels edificis, és a dir, que ha de ser la distancia real a pas de peato, l’ajuntament ha proposat 250m radialment sense contemplar les altures dels edificis.

Dintre dels escrits més tècnics trobem diverses trampes, per exemple en les altures dels locals, han proposat 30 centímetres més del que proposa el reglament tècnic general en les cambres habitables, cambres higièniques i passadissos, no trobem cap justificació que expliqui que els locals de les associacions cannabiques en contra de la resta de locals d’associacions soci culturals sens imposin unes altures més restrictives, a part, ho trobem contradictori amb l’argument que ens dona l’ajuntament (la voluntat és que: ‘’les associacions es tinguin dintre de la trama urbana per evitar agafar el cotxe entre els seus usuaris’’) però justament per això trobem que és una incongruència donat a que en el centre del poble les edificacions son més antigues i no acostumen a donar aquestes altures. No nomes això, ens proposen que les llicències per als locals destinats a aquets usos tinguin una vida de 5 anys, desprès tindran que veure subjectes a futurs canvis, ens equiparen a un ús soci-cultural, això és una proposta de l’ajuntament, no entenem doncs, perquè les associacions cannabiques han de ser les úniques associacions on tinguin que patir aquest greuge comparatiu, i no nomes això, que de per si és un estigma més com tants d’altres que pateix el col·lectiu, sinó que això no està permès ja que en les activitats equiparades a us socio cultural és demana una revisió periòdica dels equips d’extinció anti incendis i del sistema elèctric, creiem que els locals habilitats per al consum de cànnabis han d’estar equiparats a la resta de local d’ús soci-cultural.

Volem que la gent entengui que aquets son una mostra dels estigmes que pateix constantment el col·lectiu, l’associació és un punt de reunió pels consumidors de cànnabis dins la vila. Els objectius que perseguim són informar i reduir els riscos que comporten el consum i el mercat negre, els consumidors trobem en les associacions el refugi on poder rebre la informació necessària per a un consum segur. És l’eina que tenim tots els consumidors per poder-nos agrupar i satisfer les nostres necessitats de consum sense haver de recórrer al mercat negre.

Rafel Ramon
Responsable de comunicació d’ACV