Benvingudes les taques

Els nens cal que tinguin un uniforme de batalla, una roba que sigui còmoda i preparada per  provar coses noves, que no passi res si s’embruten de dalt a baix fruit de la seva curiositat i descoberta. A cas els herois no en tenen un? Doncs els nens també, protagonistes d’aventures i històries infinites amb els materials de l’entorn.

La imaginació i la creativitat no ha de tenir pas el límit amb les taques.

El primer pas és deixar que els infants puguin ser lliures per descobrir l’entorn, sense una veu que digui <<Compte! Què t’embrutaràs!>>, estant al sorral, a la muntanya, jugant amb els pots de pintura, quan sigui. Les taques són aprenentatges, són un pas més de l’assaig i error.

Quan un infant està fent la descoberta, no pensa que embrutar-se és una cosa dolenta, al contrari, pensa que és divertit, que pot gaudir del que fa, crea jocs i els comparteix amb els altres. Torna a provar les vegades que faci falta fins que surti el que vol aconseguir i això implica embrutar-se.

La primera cullerada que no encerta a la boca, la primera vegada que posa la mà dins el pot de pintura, la primera vegada que posa el peu dins el toll d’aigua, la primera vegada que li cau el got d’aigua al damunt... És la grandesa de ser infant.

Pensant-ho bé, si el meu fill els divendres sortís de l’escola amb la bata impecable a la motxilla, pensaria, ¿què fa a l’escola? Millor dit, ¿com fa les manualitats? ¿Com experimenta?

Si com a mestres dirigim la mà del nen per pintar amb els dits, brut no quedarà i el dibuix estarà perfecte, però ha estat ell realment qui ha participat a l’activitat? Un nen no pot controlar no embrutar-se, surt sol mentre prova a encertar en el dibuix que té al davant.

Pintar amb les mans implica que alguna de les vegades no pinti el mural i ho faci a la seva bata o ho faci a l’esquena del company o, perquè no, a terra. Ja li recordarem que té un espai on pintar, però el primer tast no ha d’anar acompanyat d’un crit. Pot associar que renyem la seva curiositat.

Recordo que la meva bata a mitja setmana la tenia plena de taques de pintura, xocolata, farina, colorant alimentari, o qualsevol altre material d’experimentació. Inclòs, alguna mà de nen sobre la tela. Solució: a rentar la bata i llestos, igual que la bata dels nens a la motxilla.

Les taques són experiències, són una part de l’historial de joc d’un nen. Nosaltres hem de formar part de la descoberta i deixar de tenir por a embrutar-nos amb ells.

Un altre cas és el pitet, que protegeix la roba perquè els infants treballin l’autonomia a agafar els coberts, a dur-se el menjar a la boca i no encertar, i a poc a poc, deixar d’utilitzar-lo quan ja ha après bé el moviment. Si sempre donem nosaltres les cullerades, el pitet quedarà impecable, però és aquesta realment la finalitat?

És un clàssic que els nadons o els nens d’un any agafin el menjar amb les mans, tastin textures, el portin a la boca amb la mà ben oberta, i deixin rastre a la cara, braços, cabells, a la trona i a la roba. Està provant i gaudint del moment, està experimentant amb els sentits. És a mesura que creix que  deixa de fer aquesta experimentació per treballar els coberts a la perfecció.

Recordeu que els nens no neixen ensenyats, sinó que neixen per aprendre. Embrutar-se forma part del creixement de l’infant, així que, benvingudes siguin les taques!

Aina Flores
Llicenciada en pedagogia
Nº de col·legiada 01528
@caixa_dainas
afhpedagogia@gmail.com