Més enllà de les aparences

Els tarahumaras, una tribu de la Serra mare mexicana, són els corredors més resistents del món. Poden córrer fins a tres dies seguits, amb una mica d'aliment. El periodista Christopher McDougall va publicar el llibre Nascuts per córrer, un text que descriu l'experiència d'aquests corredors i la seva gran habilitat per a aquesta pràctica física. "Per a aquests aborígens, la humanitat es divideix en dos: els rarámuris, que són els que com ells fugen dels problemes, i els chabochis, aquells que els causen. Això explica molt de la seva filosofia de vida", escriu McDougall.

Com és que la gent gran d'aquesta tribu mil·lenària poden moure's així?

Molts dels canvis corporals que associem amb la vellesa no tenen res a veure amb la vellesa pròpiament dita. La disminució de massa muscular i l'augment de greix no són necessàriament naturals, i no tenim per què esperar-los. Estan causats per una mentalitat, per pensaments que condueixen a la creença que ens debilitem a mesura que envellim.

Aquests aborígens es caracteritzen per fugir dels problemes o minimitzar-los. Si bé per a ells córrer és una cosa natural, mostrant poc esforç o esgotament, es va poder comprovar que l'estat físic dels corredors tarahumara de seixanta anys era millor que el dels de vint. En la seva filosofia de vida no tenen necessitat de recórrer a la tecnologia i s'eximeixen de tota regla de possibles lesions per córrer.

Això em duu a pensar que per la seva elecció de vida porten endavant aquesta pràctica de córrer sense estar pendents de la seva aparença física, de l'edat, del seu calçat o vestimenta i de l'alimentació.

Fa uns dies vaig veure a les xarxes socials un vídeo sobre com les aparences poden enganyar.

Em vaig preguntar quantes vegades prejutgem per l'aspecte extern, per l'aparença i no enfondim en la profunditat El primer que observem és el món exterior, el que succeeix al nostre voltant amb la impressió que donen els sentits, i en segon pla segueix el món interior, el que sentim i pensem.

I què passa si relacionem això amb la salut, amb els símptomes d'un trastorn físic?

No es tracta de restar-li importància a les coses, sinó més aviat de no tenir una actitud alarmant i adoptar una perspectiva basada en allò que és espiritual.

Si t'imagines que tens una estàtua coberta de fang, per poder veure l'escultura en la seva totalitat hauràs de netejar-la i podràs veure la seva autèntica imatge. De la mateixa manera, la nostra veritable naturalesa no està formada per quelcom que pretengui debilitar o envellir, ja que sempre està sana i intacta. Aquesta és la veritat que ens pertany a tots, una realitat lliure de sentits físics i d'allò que les aparences pretenguin mostrar enganyant-nos. Raonant des d'un punt de vista més elevat, pots afirmar el fet espiritual que el teu ésser és l'expressió de l'Amor i podràs albirar la teva salut, l'harmonia, com un dret natural.

Mary Baker Eddy, teòloga nord-americana, va poder comprendre l'estat espiritual de les persones per la seva il·luminació de la metafísica divina basada en la premissa de Déu perfecte - home perfecte, com a base del tractament metafísic per a la salut. En un dels seus llibres Escritos Misceláneos [Escrits Miscel·lanis], va expressar el següent: "Si la Ment, Déu, és tot poder i tota presència, no hi ha un altre poder ni presència que pugui oposar-se a l'home, i que —al entorpir la seva intel·ligència— el turmenti, encadeni, i enganyi. La perfecció de l'home està intacta: d'on procedeix llavors alguna cosa a part d'Ell que no és la imatge sinó la falsificació del creador de l'home?"

Quina és la imatge que vols veure manifestada en la teva consciència? La real o la falsificada?

Si optes per la real i veritable, podràs enfocar la teva salut sobre una base espiritual, com un estat de la Ment divina i que està molt més enllà de les aparences.