Comunicat de la PAH Alt Penedès

Un cop més, com ja vàrem avançar el passat dimecres, ens trobem aquí, amb la premsa i els companys, per donar un respir a una família que ho necessita. Avui ja no parlem de persones sinó de víctimes d’un sistema injust, que picona tot allò que enganxa per davant sense tenir en compte les necessitats dels ciutadans més vulnerables.

L’afectada a la que acompanyem avui és una dona de 32 anys, mare d’una nena que en té 11 i cap de família monoparental. Estem donant-li suport per establir la seva llar a un pis buit des de fa molt temps, propietat d’un banc, del BBVA, al carrer Soledat. I és que, de no ser així, hauria d’anar cercant dia a dia l’aixopluc i la força per lluitar el dia següent.

És clar que aquestes coses no passen d’un dia per l’altre! Però, malauradament, un dia t’hi trobes, malgrat haver intentat que aquest dia no arribés mai, lluitant per posar la dignitat necessària a la teva vida.

Ella, ara, es troba sense feina, sense cap subsidi o ajut econòmic.

Ja fa una mica més de dos mesos que està en tracte amb els serveis socials que, de moment, només han pogut donar-li un cop de ma amb el rebost solidari. Perquè la minsa pensió que hauria de rebre del pare de la seva filla, de 120 €, no ha arribat mai i perquè l’ajut de 426 € que li estan gestionant no se sap mai quan es farà efectiu. I ara està a mercè del cop de ma que li puguin donar amics, familiars i entitats de caritat locals.

Nosaltres us demanem que, per un moment, us imagineu estar en aquesta situació, al carrer amb un nen, sense ingressos, sense sostre i sense futur. Aquí és on entra la Obra Social de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. I és que no és just que hagi GENT SENSE CASA I CASES SENSE GENT. Tant se val que el problema sigui la hipoteca, el lloguer o una situació sobrevinguda; del que es tracta és de tenir cobertes les necessitats bàsiques que lleis i tractats de tota mena reconeixen a tothom.

Des de la PAH ens preocupa especialment la passivitat de les administracions locals. Per més que els serveis socials s’afanyin en aconseguir ajuts de tota mena, aquest sempre seran insuficients perquè ni l’Ajuntament, ni el Consell Comarcal, ni la Taula Comarcal Anti Desnonaments són prou valents per aplicar la ILP de Mesures Urgents contra la Pobresa Energètica i la Emergència Habitacional. I és que segons aquesta llei, aprovada pel parlament amb el vot de tots els partits polítics, poden identificar el pisos buits de grans tenidors, empreses i entitats financeres per multar-los i reclamar-los la cessió temporal per a us com habitatge social, d’aturar els talls de subministres i de preveure una segona oportunitat. Són eines pensades per donar recursos a les administracions i gestionar-los entre la gent que ho necessita, sense cap cost per a la resta dels ciutadans. Des de la PAH no entenem com altres municipis (Sabadell, Terrassa o Barcelona) puguin utilitzar aquestes eines i, per contra, això no es pugui fer a la comarca, començant per Vilafranca.

Però, és clar, això no interessa i, sense variar ni una mica el seu guió, simplement no avancen.

Pot ser és que són esclaus de les entitats financeres, o que els vots dels més desvalguts no valen tant com els de les persones benestants i influents.

El resultat és el que venim dient ja fa molt de temps: SÍ ES POT, PERÒ NO VOLEN.