L’intercanviador de l’Arboç

Durant la darrera setmana han sorgit diverses notícies sobre la futura localització d’un intercanviador de trens al Penedès. Un intercanviador que hauria de permetre la connexió entre les vies de tren d’ample ibèric i les d’ample europeu que utilitzen els trens d’Alta Velocitat.

La proposta del Ministerio de Fomento especifica que la futura localització de l’intercanviador hauria de ser a dos llocs. El primer a Subirats a la comarca de l’Alt Penedès, i el segon a l’alçada del municipi de l’Arboç, a la comarca del Baix Penedès. El mateix Ministerio va publicar un estudi on no triava quina de les dues opcions era la bona, sinó que concloïa el seu estudi dient que cap de les dues propostes eren rentables.

La voluntat d’aquest intercanviador és la d’escurçar el temps de trajecte entre les àrees urbanes de Tarragona i Barcelona, oferint la possibilitat que a meitat de recorregut poder fer servir les vies de l’Alta Velocitat.

Segurament el debat es centri entre quina ha de ser la ubicació més idònia on col-locar el futur intercanviador, però modestament creiem que la importància no recau, només en la localització del nou intercanviador, sinó que també cal posar l’atenció sobre quines repercussions sobre el servei de trens tindria la elecció d’una o altra localització.

Focalitzem aquí la nostra atenció, doncs depèn quines siguin les conseqüències de la localització de l’intercanviador podrem valorar quina és la seva reial implicació pel futur del nostre territori. Desconeixent com aniran les coses en el futur, i desconeixent quina serà la futura ubicació de l’intercanviador volem defensar el rol d’una estació de tren que durant els darrers anys ha anat perdent el seu rol estratègic i que no voldríem que l’affaire de l’intercanviador la relegués encara més.

Estem parlant de l’estació de Sant Vicenç de Calders, nus de comunicacions i enllaç de molts serveis ferroviaris. Estació d’enllaç de les Rodalies de Barcelona i les Rodalies de Tarragona. A més a més, també és parada de les connexions ferroviàries regionals entre la ciutat de Barcelona i les regions de Ponent i del Sud. També hi paren alguns dels serveis clàssics que uneixen Barcelona i Catalunya, amb la resta de l’Estat (Madrid, Saragossa, València...).

Abans de la posada en marxa de l’Alta Velocitat encara hi paraven més trens, però com que la línia de l’Alta Velocitat, passa pel Penedès, però no hi fa cap parada comercial, hem perdut moltes connexions i moltes connectivitats, hem perdut accessibilitat. Ens podem permetre el luxe de perdre més connectivitat i connexions? Podem augmentar la pèrdua d’accessibilitat del territori?

Sempre que parlo de temes territorials al Penedès denuncio la indefensió per no posseir una eina territorial, un pla territorial, que reguli, en clau penedesenca, els desafiaments territorials que ens depara el futur. Aquest és un altre exemple.

Segurament el Penedès sigui el territori que més s’ha transformat a Catalunya, i aquest fet ens ha penalitzat molt, tots en som conscients. Quan la gent passeja pel Penedès, i més concretament pel Baix Penedès i del Penedès Marítim, en particular, es pregunta com de gran ha estat la transformació del territori durant els darrers anys, i quina llàstima no haver fet tal i tal cosa, ni conservat tal i tal espai tant característics.

I totes les preguntes que es fa la gent van a parar a la mateixa resposta. Manca de pla territorial propi, i manca de model en un futur a mig i llarg termini. Esperem que l’affaire de l’intercanviador permeti d’una vegada per totes poder pensar el Penedès, el nou Penedès, en el seu conjunt, en clau pròpia.

La importància no recau a on hem de posar l’intercanviador sinó a que se’n deriva de la construcció d’aquest intercanviador.

@jaumecasanas