La Revolució antropològica de les teories Queer

"La dona barbuda" va guanyar Eurovisió 2014. Es tracta d'un personatge construït anomenat Conchita Wurst que és, aparentment, femení; de fet, imita la dona amb el vestit i l'estètica, però, ens confon en mantenir la barba. D'on surt aquest personatge?, es tracta d'una ocurrència particular, un joc mediàtic o hi ha alguna teoria acadèmica que el sustenti?

Abans de l'aparició de Conchita Wurst, diferents teòrics queer han escrit sobre aquest tipus d'estètica que juga a confondre i barrejar allò pròpiament masculí amb allò pròpiament femení; al qual li atorguen, a més, el grau d'identitat: Beatriz Preciado, una de les teòriques queer de major influència internacional, ens diu que “la política de multituds queer no es basa en una identitat natural (...) són els drag- kings, les bolleres, les dones barbudes (...)”.

Podria semblar que aquestes teories són una simple ocurrència d'un grup o corrent filosòfic sense més repercussions més enllà de cert àmbit acadèmic. No obstant això, la realitat no és aquesta. Trobem quantitat de notícies en què se'ns presenten la masculinitat i la feminitat solapades, confoses, desdibuixades, és a dir, desnaturalitzades. Casos realment cridaners, com l'opció de triar entre 56 gèneres en el perfil personal que Facebook ha posat a disposició dels usuaris americans, el de l'australià Norrie May-Welby, que ha aconseguit, a l'abril de l’any passat, ser reconegut oficialment amb sexe "no específic" o el de l'actor "transgènere" Laverne Cox, evidencien que les teories queer estan sent posades en pràctica i que tenen avui un impacte directe en les nostres vides.

Aquests, entre d'altres, són exemples de la repercussió que les teories queer estan tenint en la nostra societat. Generen una concepció distorsionada de la masculinitat i de la feminitat basada en el construccionisme. En tots els casos vistos es presenta el gènere, fins i tot el sexe, com una cosa que vam crear nosaltres mateixos en cada moment i en cada acte. Avui estem davant d'una revolució antropològica sense precedents, on desapareix la persona, ni home ni dona.

En aquesta línia, el New York Times ja parla de Generació Queer: intenta obrir el cercle del clàssic LGTB (lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals) i incorporar altres identitats, moltes altres, compreses amb les designacions de "intersexual" i "asexual" , però especialment amb la de "queer", que serveix de paraigües per a tot tipus d'identitat "no convencional" o "alternativa".

En aquest context, des del Campus Universitari de la Mediterrània i el departament d’Equitat de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, us proposem el curs sobre “Els feminismes a la Mediterrània. Una energia transformadora”. El feminisme del segle XXI no és un pensament únic, té moltes expressions i formes i per això parlem de Feminismes, per abastar, conèixer i reconèixer totes les tendències, i extraure’n estratègies comunes que ens ajudin a abordar els nous reptes socials. El curs se celebrarà del 29 de novembre al 4 de desembre a l’UPC de Vilanova i la Geltrú. Les inscripcions són gratuïtes a través del web del CUM www.campusmed.net i les places són limitades.