Esmaperdut, matusser i carrincló

No hi ha paraules bones o dolentes. Si, però, que n’hi ha de ben a mal escrites. No mirin el cel que no els he vingut a jutjar. De fet, tots fem, cada dia, alguna cosa més que vetllar els xats de les xarxes socials.

L’estructura de les paraules no deixa ser una combinació, en llengües com la nostra, de vocals i consonants amb  certa gràcia rítmica. No obstant, les que els he proposat com encapçalament tenen, m’atreveix-ho a dir, una arquitectura exquisida.

El que fa que una paraula sigui ben sonant a malsonant passa pel significat que li donem: cóm la diem, a qui ens adrecem i quan ho fem. Vull dir, en quina circumstància. Ara bé, que no vol dir moro, l’estructura dels termes no són un fet determinant en la comprensió del missatge. És molt important, malgrat ens resulti molt difícil, adequar el mot que volem expressar, tan pel seu contingut com per la persona a qui l’adrecem.

Els significats contraris dins d’una mateixa paraula o expressió oral ens fan cercar en el nostre diccionari de sinònims neuronal, altres paraules que ens facin ser considerats de lletraferits a malparlats, de cultes a renegadors.

Posem per cas un comentari entre amics: - Acollonant! – diu un, mentre l’altre li respon: -He quedat ben acollonit!–  Lluny de considerar el que podrien semblar connotacions d’ordre sexual, tenim dues paraules semblants amb sentits ben diferents. La seqüència equivaldria a una conversa, iniciada en sortir del cinema, havent vist una molt bona pel·lícula de por o “gore”, que no ve de Gorina.

Quan algú s’ofèn pel que se li ha dit i no ha acabat d’entendre, no va al prestatge de la llibreria on a casa seva té el diccionari convenient. Clar que, en anar i tornar, ens estalviaríem moltes baralles. La manca de comprensió en l’ús del llenguatge rau en la poca formació de qui té que treballar-hi. Els tres mots que he proposat en començar l’article ens hi van com anell al dit: anem atabalats, fem les coses amb poca solta i ens manca imaginació, estem abocats a conflictes comunicatius que poden revestir gravetat.

Suposem que, abans de tancar, jo em vulgues acomiadar de tots vostès com fem a l’Empordà. Els diria, AU! Paraula que cercada en el diccionari, sense l’exclamatiu, vindria a ser: m 1 ORNIT 1 Vertebrat de la classe dels ocells. Si amb dues lletres fem tan, que no serà amb expressions més llargues.

D’un idioma a un altre, moltes són les paraules destinades a convertir-se en estilets a l’hora d’ofendre. L’expressió castellana “gilipolles”, d’aplicació generalitzada, té la seva corresponent en català: bufa planetes. I si no és així, cosa molt probable, em perdonaran, però, a mi m’agrada més la nostra.

En aplicació del principi de llibertat d’expressió, l’autor d’aquest article s’acull a la clàusula de consciència, Llei Orgànica 2/1997 de 19 de juny, davant  les incongruents amenaces de “persecució policial” i per respecte als seus lectors, al mitjà que l’acull i al sou que voluntàriament no cobra.