-
Reculls de pedagogia
-
Aina Flores
- Sitges
- 01-12-2015 20:14
La scuola di Atene. Eix
La gran oblidada
Merlí, el polèmic professor de filosofia, no tinc cap dubte que és el personatge de la temporada
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Alguns dels seguidors (en els quals m’incloc), ens agrada la picardia del Merlí, mentre que d’altres que els toca de prop, consideren que les pràctiques són poc adequades per portar a terme amb els joves.
Cada dilluns es deixen de manifest a les xarxes socials que no és pas un bon exemple, però recordem que veiem altres sèries, sobretot americanes, que ens deixen amb la boca oberta i segurament tampoc són professions realistes.
És una sèrie que no només fomenta l’entreteniment després d’un dia dur de feina, sinó que també posa de manifest que a les aules hi ha carències relacionades amb disciplines que haurien d’estar més valorades.
A part de tots els personatges que hi apareixen, i del goig de tenir grans actors D.O de Catalunya, a mi el que més m’agrada de la sèrie és que surt a la llum la tan oblidada filosofia.
Treballar l’esperit crític és tan important! Provocar al jovent perquè pensi, motivar-los per saber enraonar, fins i tot, amb temes que desconeixen però que acaben sent partícips.
La filosofia té un valor fonamental a l’aprenentatge, per això, cal fer-la palpable, fer-la pròxima, i no pas una disciplina avorrida. Merlí, a la seva manera, apropa als alumnes a que pensin en teories clàssiques, i que en alguns casos, avui poden aplicar en el seu dia a dia.
Ja era hora que la filosofia fos protagonista a la tele, tant apartada com assenyalada i qüestionada a la LOMCE, sense veu ni vot a l’educació dels nostres joves. Fer pensar, reflexionar i ser crítics, conèixer altres visions de la mà d’autors que en el seu moment plantejaven reptes a la societat, reptes existencials.
L’adolescent no és gens conscient del benefici de deixar-los parlar en veu alta i tenir la seva pròpia opinió. Fins i tot, atrevir-se amb temes polítics que ara per ara són portada als diaris, sense que sembli que parlar-ho a l’aula vol dir revolucionar a la canalla i formar un exèrcit d’anarquistes.
Perquè els joves puguin decidir sobre el seu futur, també cal que es plantegin com són i en què pensen, què els interessa, quina opinió tenen sobre el seu futur, i després, raonar sobre com construir el seu propi objectiu a curt i llarg termini.
La seva presa de decisions sobre estudis i professions, implica tenir una bona actitud crítica d’un mateix i del que l’envolta.
Aina Flores
Llicenciada en pedagogia
Nº de col·legiada 01528
@caixa_dainas
afhpedagogia@gmail.com
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
