La manifestació de l’Arboç, un repte de futur

Diumenge passat 500 persones es van manifestar a l’Arboç, per exigir solucions al problema de la Nacional 340 al seu pas pel Penedès. Segurament podria haver vingut més persones, però l’important en aquest cas no era tan la quantitat sinó la qualitat.

La qualitat d’aquesta manifestació recau en el fet que la majoria de partits polítics, la majoria de batlles dels diferents municipis que tenen aquesta problemàtica van ser-hi presents, i també la Presidenta del Consell Comarcal del Baix Penedès, i parlamentaris del territori. En fi tot l’entramat de relacions institucionals del territori units per una mateixa causa; solucionar un problema del territori, en aquest cas la N-340.

Aquesta manifestació crea un precedent en els desafiaments territorials que presenta la comarca i la regió del Penedès. Per primer cop la unió ha fet la força a la comarca, i s’ha pogut enviar un missatge d’unitat i compromís amb el territori. Aquest podria ser el valor afegit de la manifestació més enllà de la causa, justa, de demanar solucions per una carretera, la més llarga de l’estat, però que la seva condició de perifèrica la condemna a la residualització. Les perifèries, universalment, sempre pateixen del mateix.

És perifèrica respecte a Madrid, doncs la N-340 és el corredor del Mediterrani que varen projectar els Romans, si, el Romans ara ja fa 2000 anys. La N-340 és un d’aquells exemples de que l’evolució ha defraudat les expectatives.

Si mirem les fotos del Robert Capa, durant la retira del 1938 i 1939, en alguns llocs la carretera està igual.
Per primer cop la unió de les institucions permet enviar un missatge clar i contundent, un missatge d’unitat pel bé de tots, pel bé del territori, i aquest és el missatge esperançador d’una comarca acostumada a les tendències ara d’uns o ara d’altres i que per primer cop a pogut sumar.

La manifestació de l’Arboç i la col.laboració institucional és un missatge potent cap a tots els habitants del territori, mancats d’aquestes actituds. La comarca presenta molts problemes que també necessiten d’aquesta actitud. La problemàtica de la carretera C-31 és calcada a la de la N-340, però aquest cop el responsable de la seva solució és la Generalitat de Catalunya. La problable solució per la N-340 sigui l’alliberament i millora de la AP-7 al seu pas pel territori, com la solució de la c-31, és l’alliberament del tram Sitges-Vendrell de la C-32, autopista de competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya.

El mateix podríem plantejar pel tema del servei de Rodalies de Barcelona i de Tarragona, sense oblidar el servei de mitja i llarga distancia al seu pas pel territori i l’enfortiment de les estacions de Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès i sobretot Sant Vicenç de Calders, en clau comarcal.

Esperem que la manifestació de l’Arboç no sigui un miratge, i que les institucions creguin en aquest territori i la seva gent, i que defensin les seves competències i les seves potencialitats.