A passar pel tub

D’alguna manera o altra, tots hi passem pel tub. Això no vol dir que sempre ens hi engeguin. Entre passar pel tub i que ens engeguin a prendre pel tub hi ha una considerable distància, que no ens faria anar més de pressa pel fet d’agafar el metro. Tampoc es tracta d’això. El sentit majoritari de l’acció sembla respondre, més aviat, a passar per l’adreçador, que en figuratiu seria haver de fer quelcom vulgues, no vulgues o deixis de voler. Ens hi apropem.

Tot i que, ben pensat, pel tub també hi deixem rajar l’aigua que no tenim que beure, el gas que no podem pagar i la fibra òptica que d’ençà el 86 varen fer passar pel tub i mai ens ha servit de res. La complaença i docilitat que mostrem davant d’exemples com aquests, corprèn! Precisament, perquè tenim un cor ensinistrat i ben destre.

S’han parat a pensar si en lloc de fer passar pels tubs d’escapament els gasos producte de la combustió d’hidrocarburs, saturats o no, hi féssim córrer aire? El buf del vent no els faria sonar millor? Ja no els hi explico si el vent el passéssim pel tub d’un canó. I si el tub fos tan petit com el d’una cornamusa, sonaria a sac de gemecs, és a dir, tocaríem la gaita! Estar sotmesos a una disciplina estricta no és el que ens fa anar drets de cos i geperuts en els nostres defectes?

Passar pel tub i anar pel camí dret seria el mateix, si no fos perquè el camí fa tantes marrades. Quan no, quantifiquem i confonem el tub pel corn de l’abundància i per la mili, toquéssim la corneta o no.

Ben vist, és el mateix que fèiem amb el guarà. Li’n fermàvem les regnes. El fèiem passar pel tub. Li exigíem una disciplina estricta i el sotmetíem, perquè, de quedar-nos adormits al carro no ens passes de llarg el poble!

Tinc el convenciment de que, mentre dormíem el somni de la innocència, ens han passat pel tub, per la pedra i per l’adreçador,. Car, no han vençut la nostra resistència. Puix, mentre ens calàvem l’embut al cap, fotíem pedres dalt del nostre taulat i ens afaitaven amb la mola, tres coses ens han crescut: el tub, el ruc i la pastanaga!