Si, sóc de la CUP

Tothom em saluda, ha arribat el moment de ser amb la família i compartir moments, conversacions i copes de cava. Aquesta és la part important del Nadal, i com a tal, la gaudeixo d'allò més.

Però aquest any hi ha alguna cosa que no rutlla. Aquest any hi ha quelcom a l'ambient que fa que em senti desplaçat, com si jo no formés part d'aquests parents que han estat al meu costat durant tots els anys que soc viu. Si, sóc de la CUP.

No només a les xarxes socials em sento com si no fos a casa meva, a Catalunya. Força gent del meu voltant s'ha empescat en fer-me creure que no soc ningú, que jo per ells sóc com aquella pesta negre de la que tothom fugia durant el segle XIV. Ara resulta que la meva família, on sempre hi havia regnat un respecte i una sobretaula imponent, també em fa sentir fora de lloc.

Persecució. Aquesta és la paraula. Sóc aquella bruixa que la inquisició s'esforçava en cremar; tothom em mira de reüll com si fos el majordom d'una novel·la policíaca on ha mort el senyor de la casa. Soc l'assassí.

Traïdor. Poc Català. Espanyol. Que no vull la Independència. Els insults son varis al llarg del dia, les desvaloritzacions com a persona no s'aturen. Abans ho feia aquella persona desconeguda que em parla per les xarxes socials, cosa que tampoc no trobo bé, però ara també ho fan els meus.

De debò la gent pot dubtar del que sempre he defensat? De debò la meva gent dubta de tot el que he lluitat? Tant important és el nom d'una persona que ni tant sols coneixen que els fa posar contra meva i titllar-me d'impresentable? Es una situació que desconec, no em passa ni tant sols pel cap poder fer-li sentir això a ningú.

No, no parlaré de política. Si més no, avui no. Però si que em sento perseguit. Empaitat per aquells mitjans de comunicació afins a unes idees contraries a les meves que s'esforcen en forçar per depreciar. Buscat per la majoria de gent per fer sortir d'ells el dimoni que porten dins. Rastrejat per enfonsar-me per no pensar com ells. M'han deixat explicar-me? No. Aquesta és la Catalunya que volem? Tampoc.

Diversitat d'opinions, diversitat de posicionaments, diversitat de "bàndols", única fita, únic destí. Parem de faltar-nos. Parem d'insultar-nos. Seguim lluitant, seguim treballant. Per nosaltres, el poble que li ha donat forma a aquest procés, el poble que només ell pot aconseguir aquest procés. Ara més que mai.