Jugada mestra

He sentit a dir que la vida és una gran partida d’escacs. Potser la política també ho sigui. (Etiqueta plausible. És inevitable.) Alguns sostenen que en els escacs la millor defensa és un bon atac i entre aquells que el juguen, sempre trobes qui pensa que amb el sacrifici d’una peça pots aconseguir avantatge posicional.

Se solen produir anàlisis en grup que són una meravella. Em refereix-ho a especialistes que aconsellen a jugadors que en saben molt més que pas ells.

Tot i ser poc freqüent, en el mig joc, es pot produir un bloqueig intencionat i pactat per ambdós jugadors.

S’acostuma a fer per ajornar l’aparició d’una o vàries jugades mestres.

En els escacs, tot i ser l’escenificació d’una lluita entre bàndols, es pot arribar a pactar l’empat. Se’n diuen taules i no sempre es produeix per un desgast de les peces del tauler.

És habitual i permès sentir els comentaris de la gent que està veient les partides, sempre i quan aquests es produeixin de forma i manera que no alterin la concentració dels jugadors. Tot i que se sol desconfiar d’aquells que en el moment de mostrar els seus coneixements, les peces encara no estan muntades en el tauler.

D’ençà no jugo, molt hauran canviat les coses, però, mai no he vist a cap escaquista furgar la paperera, virtual o no, a la recerca de les anotacions dels moviments de l’adversari i molt menys a l’adversari. No es un acudit.

Hi ha dues modalitats en el joc dels escacs. El que es juga amb rellotge i el que es juga sense. Jo sempre he recomanat i també m’ha agradat fer-ho sense. Al jovent li va molt bé jugar sense rellotge perquè, de normal, ja van prou accelerats. Tens més temps per ocupar-te en meditar el que vols fer. El parany consisteix a quedar bloquejat i acabar jugant amb les negres quan havies començat a fer-ho amb les blanques.

Hi ha partides que duren una eternitat, com també hi ha tornejos que tenen les seves servituds i no tanta mala fe. Ho entenc. Un incís al que acabo de dir: ser jove no és cap delicte i ser vell no té perquè ser una infermetat. Els escacs és un esport que pot ser practicat a partir dels quatre o cinc anys fins proppassats els 100. 

A cert nivell, la repetició d’una jugada no dona les taules, com se sol pensar. El que don és avorriment i demostra la manca de categoria de quins s’hi dediquen.

Les jugades mestres és obvi que es produeixen entre escaquistes amb una puntuació ELO elevada. Desconec si en política podríem trobar-hi alguna versemblança. Gent ben preparada i amb prou maduresa mental n’hi ha. I punt.

Això no vol pas dir, tornant al món dels escacs, que entre principiants, no se’n pugui produir alguna de jugada mestra. De vegada en quant.

Els escacs presenten un enorme percentatge de combinatòries possibles i no existeix cap partida igual a una altra, com passa amb les persones. Ara, així com en política hi ha de tot, aquí no.

Recomponc, per acabar. Des del 570 desprès de Crist fins que foren prohibits per l’església el 1188 i àdhuc fins els nostres dies, els escacs, no només han format part de la història de la humanitat sinó que d’ells hem aprés, a través dels textos, que no vàrem acabar llençant a la paperera.

Bona partida. Jugada mestra.