Per pilotes

Cert club de futbol, que és més que un club, s’ha fet seva l’obligació de canviar alguns significats del llenguatge futbolístic de contingut violent, xenòfob, racista o que incitin a la violència. Una bona iniciativa envers les generacions futures, a més de saber-ho dir correctament en català. Una norma a ser aplicada per tots aquells que van a un camp de futbol a treballar, a passar l’estona o a gaudir de l’espectacle. Benvingut sia no tenir que seguir suportant com el pare d’una criatura es baralla amb el pare d’una altra, per haver-lo sentit a dir al seu fill: Ves a per ell i treu-lo del camp! Tot i que em costa d’imaginar un entrenador adreçant-se a un àrbitre amb aquestes paraules: Estimat jutge de línia, permeti’m que discrepi de la decisió del jutge àrbitre del partit en el fora de joc posicional d’un dels meus jugadors...

Amb el temps que fa que intento entendre les regles d’aquest joc, hi ha coses en les que no he passat de la línia de sortida. Els ofereix-ho uns quants exemples: Sortirem al camp a morir. A part de la pressa que puguin tenir, morts no ens serviran per res! Sortirem a deixar-nos la pell en el camp. Tots volen sortir, ningú no es fa enrere, però quina mala passada pels conservadors de la gespa! L’únic que volem és que juguin bé i marquin gols, no que prenguin decisions suïcides.

Una de les llegendes urbanes que formen part del món del futbol té per protagonista un equip de la primera divisió que a la mitja part d’un partit va injectar glucosa als jugadors que tenien que tornar a sortir, per augmentar el seu rendiment. Sortir, varen sortir. Mig endormiscats i rebent una sonora golejada.

Però, una de les coses que em té més desconcertat, d’aquí la meva ignorància, rau en el fet de que en el món del futbol i en el d’altres pràctiques esportives, el personal parla de la seva carrera com si es tractés d’estudis de grau superior. Jo, embrollaire, em pregunto: De quina carrera? De la de San Jerónimo?

Voldria, per acabar, anar un xic més lluny. Es veu que l’Albert tenia raó. Ara ho hem pogut sentir. El xoc de dos forats negres fa clic. Un so clavat al del mascle del tòtil. Aquella granoteta que viu en les rieres i torrentols de les nostres muntanyes, conduint els ous, petites pilotetes, amb les potes, fins a la desclosa dels capgrossos. Quina vergonya! Diguin-me babau, encantat o curt d’enteniment.