Sintonia fina

Encara que la major part de la gent fa servir el telèfon mòbil per escoltar la seva emissora, encara queda qui utilitza les clàssiques ràdios analògiques per gaudir dels seus programes favorits. Recordeu com aquests aparells es sintonitzaven mitjançant una roda amb la qual calia afinar amb cura per poder escoltar amb nitidesa l'emissora del nostre gust, i en ocasions sense parar de moure'ns per trobar el lloc just on l'antena rebés millor el senyal.

Encara que em sento molt vinculat amb aquest mitjà de comunicació, no és de la ràdio del que vull parlar-vos avui, sinó precisament d'afinar per eliminar el soroll i les interferències en els missatges que manegem, concretament de les nostres formes i estratègies per comunicar, entendre i administrar la informació que ens fa ser éssers socials i que permet relacionar-nos positivament amb el nostre entorn, sigui de l'àmbit que sigui.

Per exemple, imaginar-vos un trajecte a la carretera on de cop us endinseu en un banc de boira que impedeix veure el camí més enllà dels cinc metres següents. Tot canvia, des de l'estat emocional, les pors, el risc, el saber o no i el creure el que va a succeir, que hi ha més enllà, les creences que finalment es mostren tòxiques. Una multitud de missatges que perjudiquen tant en la manera com en la forma, en la capacitat de racionalitzar com administrem això que ens passa en aquest precís instant. De la nostra forma de gestionar-ho aprenem, tant para be com per mal, fórmules de comportament que acaben per convertir-se amb la pràctica en automàtiques.

Afinem doncs la sintonia per filtrar com movem la roda de la nostra actitud. La que ens posa en terra ferma o en sorres movedisses. Al nostre món professional els denominem virus mentals i són estratègies que engega la ment per distorsionar la informació que rep de l'interior i de l'exterior, per comprovar les teves creences. Us convidem a reconèixer algunes perquè pugueu identificar-les en la vostra vida quotidiana. Sentim que és un bon primer pas per aïllar-les i substituir-les per altres missatges positius que us permetran sortir airosos de situacions habituals poc o gens edificants. Insisteixo que totes parteixen i són contingut de les nostres creences, tant de les heretades com de les quals nosaltres adquirim individualment al llarg de la vida. Són totes tòxiques, els seus resultats contaminen i envileixen la nostra capacitat de relacionar-nos en positiu amb l'exterior i de créixer en sintonia amb el nostre millor interior.

1. Convertir-te o sentir-te endeví: saber exactament el que els altres estan pensant. Tens dots d’endevinació? El teu pensament pot travessar la nebulosa neuronal del teu interlocutor?...

2. Generalitzar a partir d'un fet concret i aïllat englobant a tothom: “És que tots els homes són iguals…” De debò tots els homes són iguals?, pren-te el teu temps i pensa-ho amb atenció.

3. Llegir el pensament dels altres i saber a tot moment el que estan pensant, especialment sobre tu. De debò saps exactament que estan pensat? Si la resposta és un sí, explota-ho, tens una mina d'or.

4. Totalitzar les coses, utilitzant expressions que ho fiquen tot en el mateix sac com per exemple: tot, gens, ningú, tots, sempre, mai, blanc o negre. Segur que hi ha més, proposa les teves.

5. Judicis arbitraris amb els quals arribes a conclusions simplement perquè creus que és així. Et proposo que fugis sempre de qualsevol forma de judici, molt més si aquesta no fa servir uns principis bàsics d'equitat i d'anàlisi crítica nua de creences.

6. Posar etiquetes a les persones, als grups i a les organitzacions, donant per fet que qualsevol acció realitzada és una característica que els defineix. Recordo una dita popular que diu: “Vaig matar un gos i em van cridar trinxa gossos…”.

7. Prendre't el que passa com alguna cosa personal, arribant a creure que les accions realitzades per uns altres estan sempre orbitant al teu voltant.

8. Donar la culpa als altres o fins i tot a tu mateix. Aquesta forma de gestió és precisament el contrari a prendre la responsabilitat; per ser més gràfics, l'antídot seria l'actitud d'un gregari en un equip ciclista, treballant per pujar el líder o a la resta del grup quan les forces d'alguns escassegen.

9. No utilitzar els “Hauria…” i substituir-los pels “Vaig a fer…” Els primers estan abocats a un fracàs perquè posen en dubte abans de començar la teva acció, mentre que els segons t'engeguen enfront d'aquesta mateixa acció.

10. Magnificar les coses. Fer-les tan grans que cauen sobre els altres o sobre nosaltres mateixos com a lloses impossibles d'aixecar. És una pràctica molt emprada en la política per demonitzar al contrari, i també a la vida quotidiana, encara que habitualment ens passi desapercebuda. T'ha deixat la teva núvia?, sí, M'ha destrossat la vida!... la realitat és que quan trobis una altra observaràs que la teva vida no estava destrossada i fins i tot, ni tan sols esgarrapada.

11. Raonar des de les emocions i pensar que des d'això que sents, és així la realitat. Afortunadament quan l'emoció acaba, veiem com la realitat canvia.

12. Descartar tot el positiu i enfocar-te només en el que és negatiu, en el que surt malament, en el no. Coneixes a algú sistemàticament negatiu en el teu entorn?, observa que la teva actitud en algun moment no tendeixi a copiar aquest patró. Tots en algun moment ho hem fet. Donar-li passaport a les frases que comencin amb un NO pot ser una bona estratègia.

Són totes les que estan, però no estan totes les que són. Activeu el vostre pensament crític i observeu quantes d'aquestes situacions es presenten en la vostra vida. El seu enfocament i gestió des de perspectives alternatives, us pot oferir la possibilitat d'afrontar-les d'una manera més saludable, amb comportaments més rics que la vostra vida i els altres us agrairan. Només són per ser usats si de debò els enteneu després de provar-los, experimentant la seva utilitat. La ràdio, sempre s'escolta millor quan està ben sintonitzada.