Per no ser un babau 10 esglaons a la felicitat

Hem consumit ja tres mesos d'aquest any. L'habitual és posar-nos en situació a primers de gener per marcar-nos metes i objectius. En la major part de les ocasions aquests propòsits acaben en el bagul dels records. També succeeix que ens puguem haver-hi oposat enmig de l'algun succés en el qual la tensió entre persones ens hagi portat a reflexionar. Tal vegada aquest matí després de madurar-ho, s'ha tornat a activar la font dels propòsits i ens adonem que és necessari un gir de 180 graus. Pensem que ens pot permetre donar la volta a la situació i prendre l'adreça oposada a la qual estàvem transitant.

Si alguna d'aquestes possibilitats et ronda pel cap, el que  tinc intenció d'explicar-te tal vegada pugui servir-te. La seva intenció és la de donar-te alguna idea que acabis per sentir teva. Per expedir receptes ja està el metge.

Nosaltres sembrem llavors perquè uns altres puguin recollir els seus fruits. Tal vegada avui siguis tu. Si és així, ja ens sentim satisfets. Dit això, anem a veure que podem emprar perquè tot sigui més senzill del que fa una estona creies.

Les coses difícils tenen un sabor especial quan s'aconsegueixen (perquè entre unes altres no són fàcils). Per això anem a mirar cap amunt i a observar 10 graons d'aquests que tenien les cases antigues, empinades i desiguals, amb capacitat “trenca cames”. Tots porten “un missatge gravat”. Aconseguir-ho suposarà superar la seva altura.

El dècim ens mostra la nostra cara més negativa. Aquesta que fa que per la boca ens surti solament el dolent, el que veiem, el que fan, i fins i tot el que fem. Res està bé. De debò res està bé? Les coses que tenen incloses les paraules: tot, gens, sempre o mai són passaports a l'abisme. Deixa-ho ja, no hi ha gens absolut encara que t'obstinis a afirmar-ho. Posa't d'esquena al que dius i comença a formular-ho a l'inrevés, apreciant aquestes coses sobre les quals solament has fet que queixar-te.

Ja tenim un pas donat. Estem en el novè, on la proposta no requereix de la intervenció de ningú que no siguis tu. On està? Què fa? Pots estar aquí, quan ocorri alguna cosa important en la seva vida? Ha de ser-ho per ella o ell, no per a tu. Anem a fer més per veure-li executant l'acció d'estar. La forma la tries tu que sens dubte ets qui la/ho coneix bé.

Les dues cames les tenim equilibrades. Anem a per el vuitè graó i el nostre tercer pas. Els pensaments no es detenen, sempre estan parlant-te, opinant d'això i allò. En realitat estan emetent judicis. Talla-li l'aixeta donant-li un gir total a la història mentre l'acceptes encara que no t'agradi. És el seu món, els seus passos, les seves decisions. Si ha de cometre un error, deixa que succeeixi i estigues aquí per ajudar-li a aixecar-se. Això és la presència.

Veus el setè graó. És el nombre de la bona sort veritat?, doncs arrisca't i despulla't de la por a fallar, prova i assumeix riscos. Per guanyar alguna cosa cal fer-ho. Assegut esperant al fet que tot sigui perfecte no arriba mai el moment adequat. Veure el tren partir sense tu és decebedor. Més que perdre, és la sensació de fer-ho sense haver participat.

Les teves cames comencen a endurir-se i amb això també s'oxigenen. Quanta energia perduda per la boca per no callar una estona… Deixa-ho ja. Comença a posar-te en la seva pell. No és necessari que comparteixis el que digui. Queda't amb la sensació de com se sent amb això. Per a això necessites escoltar més. No es pot escoltar si no callem abans.

Semblava gairebé impossible, però ja estem a meitat de l'escalada. T'has adonat d'aquesta arruga d'expressió que tens entre els ulls? Semblar ser que et mires molt poc al mirall. Serveix per reconèixer-nos, per analitzar-nos, per saber com ens canvia la cara en cada circumstància. Com a condició cal mirar-se i per tant el mirall és necessari. Ara que ja ho has fet, comença a gaudir del canvi que produeix el deixar de arrufar el nas i començar a somriure més.

Un pas més. El sisè ens porta a prestar menys atenció als estímuls externs de la publicitat i la recomanació dels uns i els altres. Això és consumir, esgotar recursos. Imagina't el crear petites coses de les quals tens aquesta plena consciència que són teves. Que les has parit tu. Quan algú et veu i es converteix en testimoni de les teves creacions adquireix tot un valor inusual. Ja ets creador i això no té mesura. O s'és o no s'és.

Estem més prop del cel i això requereix que prenguem consciència que estem permanentment disposats a rebre coses dels altres. Anem a apreciar alguna cosa diferent. A gaudir del goig que suposa el fer alguna cosa sense esperar recompensa. Donar pel plaer de fer-ho. És tan gratificant com un mig-dia al sol en una jornada d'hivern.

No sé si estàs aconseguint la consciència de la quantitat de coses poderoses que estàs duent a terme. Aquest pla alleugereix la teva motxilla de vida d'una forma exponencial. T'adones del lleuger que camines ara? Estàs alliberant les teves preocupacions i l'oci en aquest instant es converteix en la gasolina que la teva ser necessita per crear més bellesa. És tal qual pol·linitzar les flors les abelles.

Arribem a tocar en cel en aquest moment. És tan senzill com que havent arribat a l'últim esglaó ja no tenim cap sensació de rancor a res i a ningú. Tot té el seu just valor. A partir d'aquí tot el que facis de menys pel que fa al teu rancor, es va a convertir a estimar més allò que fins i tot no sabies que estimaves. Tot el que es pot omplir de coses positives s'omple sense esforç. Ja ets més savi i poderós. Hi ha alguna cosa que a partir d'aquí et pugui detenir? Algú et va cridar *babau per fer tot això. No obstant això, el fer-ho t'ha allunyat ja no de ser-ho sinó, fins i tot, de semblar-ho.

*babau: Que no té cap malícia, que no es malfia de res, que tot ho troba bé, que es deixa portar dòcilment.