Racisme i discriminació: un problema a resoldre

L'Assemblea General de les Nacions Unides el 1979 va decidir que s'organitzés anualment, en tots els països, una setmana de solidaritat amb els pobles que lluiten contra el racisme i la discriminació racial. Segons l'ONU "El racisme soscava la pau, la seguretat, la justícia i el progrés social".

Moltes persones són víctimes de racisme a Espanya. Alguns són immigrants amb una vida estable, que fa anys que viuen a Espanya, tenen feina i els seus fills han nascut en aquest país i, per llàstima, encara solen ser estereotipats pels seus trets o conductes. Això fa que es generi un sentiment negatiu cap als estrangers.

"No hi ha hagut cap estudi que hagi trobat diferències d'intel·ligència entre races o subespècies", segons Salvador Macip, metge, investigador i escriptor espanyol.

La discriminació mai és un fet espontani; darrere de l'acte discriminatori funciona un conjunt de creences i opinions que s'han format.

Fa uns anys una amiga africana em va comentar les situacions de discriminació que vivia al col·legi dels seus nens quan assistia a les reunions de pares. Li vaig comentar que seria de gran ajuda pensar que el veritable Amor no exclou a ningú per diferències racials o ètniques, perquè no pot haver-hi cap tipus d'imperfecció en existir unitat en tota la creació de l'Amor. Aquest Amor no fa accepció de persones. Reconèixer que cadascun està exclòs de creences de discriminació és el que elimina la muralla mental que discrimina. Ella va mantenir en el seu pensament aquestes veritats guaridores i després d'un temps va poder comprovar com es va restablir l'harmonia en aquestes reunions i en relació al seu fill.

En referència als drets atorgats per l'Amor diví a tots, la metafísica cristiana Mary Baker Eddy, va escriure: "La justícia i la veritat fan lliure l'home, la injustícia i l'error l'esclavitzen".

El dret a la llibertat és inherent a totes les persones.

Veure la unitat en la diversitat és la veritable espiritualitat, és el que enriqueix i beneficia a tots, un do que es valora i s'acull per al bé comú. Descobrir la naturalesa espiritual concernent a cadascun és el que dissol els sentiments tant de superioritat com d'inferioritat.

Crear un entorn divers requereix un esforç conscient per desafiar les formes tradicionals de pensament.

Sota un punt de vista espiritual, no hi ha cap diferència entre un home de pell més clara i un altre de pell més fosca, entre un europeu i un llatí.

No hi ha origen racial quan es comprèn la veritable essència de l'ésser i es reconeix el Principi diví present en tots. No hi ha diferències per l'Amor que ho abasta tot i quan s'entén això, és possible estimar incondicionalment, sense deixar-se influenciar per qualsevol tipus de racisme i discriminació.

Estimar la raça humana per tal d'elevar-la és el pas cap al progrés moral i espiritual de la humanitat. És un treball de tots.