Mamà, papà... Vull ser artista!

La Concha Velasco cantava <<Mamá, quiero ser artista>>, per fer-nos saber que ho tenia claríssim, que havia trobat la seva vocació, i estava disposada a aconseguir-ho.

No cal que sortim tots al carrer amb ‘pantys’ i ‘body’ entallat, posant melodia a les nostres professions, i ballant una coreografia de musical de revista, però sí poder dir amb entusiasme, que sabem el que volem ser.

Permeteu-me anar més enllà després de la declaració d’intencions de la Concha Velasco. En concret,  posant cullerada en el món de la interpretació.

Molts adolescents arriben a casa explicant la idea de ser actors o actrius. <<Estudia alguna cosa. Com actor no tindràs feina, no podràs menjar d’això. Pensa en una altra cosa, més seria>>, responen alguns pares i mares. Els joves han de reformular el seu projecte en base aquesta caiguda de moral.

Qui ho ha dit que per ser actor o actriu no has d’estudiar? I per què no és una professió seria? Aquí, a la nostra casa, tenim una formidable formació en interpretació. I es formen també cap a altres sortides laborals, dins el món de la interpretació. Escenografia, direcció, doblatge, guió, etc.

No és la primera vegada que veient una sèrie de TV3, apareix un actor o actriu que he vist a sèries de TV1, Telecinco, Antena 3, la Cuatro, la Sexta, etc, amb la grata sorpresa que resulta que són catalans, i no ho sabia. No sé explicar perquè, en assabentar-me, em surt una espècie d’orgull de mama gallina.

I no són quatre, no... Són un gran número d’ells els que estan treballant i deixant a l’espectador amb la boca oberta. Conquistant més enllà de terres catalanes. Estan a teatres, al cinema, a sèries de televisió, i resulta,  que són Denominació d’Origen.

Emocionen, ens fan riure, ens fan sentir angoixa... Tot plegat resulta fascinant, no creieu? Tan difícil d’aconseguir, si no t’agrada.

Clar que en el món de la interpretació tenen períodes en el que ningú aixeca el telèfon per trucar-los, o no passen els ‘càstings’; un drama que han explicat milers de vegades. Es troben amb atures laborals importants. Però sabeu una cosa? Això no els fa menys bons, ni els fa menys formats, ni els fa més feliços si haguessis escollit una altra professió.

Aquest és el punt.

El mercat laboral no és un senyor amb bigoti que té una bola màgica per predir d’aquí a 8, 10 o 20 anys qui tindrà, o no tindrà feina, amb noms i cognoms. Tenim les dades de l’atur. Bé, les sabem. Gràcies. I ara, podem deixar que triïn les professions en funció del que els motiva, i no del que hi ha feina avui?

Aquells que han triat l’opció d’aixecar-se cada dia del llit, i estudiar el que els agrada, ja sigui a les universitats, als instituts, a les escoles especialitzades... vull dir-los que no hi ha res més gratificant que poder dir en majúscules, subratllat amb fluorescent, i si cal, en negreta: sóc el que m’he proposat ser.

Futurs actors i actrius: us esperem a l’escenari!

Aina Flores
Llicenciada en pedagogia
Nº de col·legiada 01528
@caixa_dainas
afhpedagogia@gmail.com