L'altra Champions

Dissabte 28 de maig el Real Madrid va guanyar la “undécima”, va ser campió de la UEFA EUROPA LEAGUE. Fins aquí, mig món content, i l'altre mig, decebuts que l'Atlético de Madrid no l'hagués guanyada.

Ara bé, diumenge 29 de maig, va haver-hi una final, no tan mediàtica com la “Champions”, però, al cap i a la fi, una final. Al Vendrell (Tarragona) es disputava la Final Nacional de Futbol 7 dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya de futbol 7 de categoria Aleví (10-11 anys). Unes finals escolars que posen punt i final a una temporada de jocs esportius. Durant tot el curs les diferents escoles i clubs participants han disputat les seves fases comarcals, seguides de les territorials i ,finalment, s'han classificat per a les finals nacionals, on s'hi trobaven diversos equips de tot Catalunya. Un dia de convivència, d'esportivitat i, sobretot, de passar-s'ho bé practicant l'esport que més els agrada.

El dia començava amb l'arribada de jugadors i educadors amb clara il·lusió de passar una bona jornada esportiva jugant a futbol i convivint amb diferents nens i nenes del Penedès, del Llobregat, del Pallars Sobirà, de la Vall d'Aran, del Barcelonès... En definitiva, una trobada per gaudir.

Però quan va començar a rodar la pilota...  Ai, quan va començar a rodar la pilota!  El que havia de ser una trobada de germanor, de disputar cada jugada, això sí, i que guanyi el millor, es va convertir en la “Champions Escolar”.  Els Educadors, o millor dit, “Educadors/Entrenadors”, es van transformar en Guardiola, Luis Enrique, “Cholo” Simeone o Zidane. Es van poder percebre diversos comportaments sorprenents, com crits a nens que estan jugant lligues escolars (cal recordar que no juguen al Barça o a l'Espanyol de futbol base, juguen a les lligues escolars amb un nivell adequat per a això).

Vam escoltar com escridassaven un nen que va fer una mala passada, o com el van esbroncar perquè un davanter el va sobrepassar i li van marcar un gol. També ens vam trobar el cas d'un equip que va deixar a la banqueta un nen sense jugar i el va treure els últims 5 minuts. La normativa de joc diu que tots els jugadors inscrits a l'acta han de jugar com a mínim una part de les tres primeres. Al no complir una de les normes bàsiques imposada perquè no hi hagi cap exclusió de cap infant a causa de la seva qualitat física o tècnica i tots els nens juguin, es va procedir a sancionar l'equip amb la pèrdua del partit per alineació indeguda. Això va comportar la reclamació d'entrenadors, pares i mares d'un equip d'una escola que va venir a passar una jornada d'esport i convivència a molts quilòmetres de casa seva amb un únic objectiu: guanyar unes Finals Nacionals dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya. I van deixar a la banqueta un nen que va fer els mateixos quilòmetres que la resta dels seus companys i amb els mateixos drets de jugar i passar-s'ho bé fent l'esport que més li agrada.

Potser alguna cosa no s'està fent bé, però si volem tenir al Messi, a l'Iniesta o al Busquets, que els hem de tenir, com a estructura d'esport de país hem de tenir un model de valors a l'esport on també hi puguin jugar l'Adrià, el Pau, la Núria i el Joan.