Emocions a flor de pell

El diumenge 19 de juny a les 18:00h a la l’Auditori de la Pedrera acabava  la temporada 2015-2016 del cicle Residències Musicals.

El concert va anar a càrrec de l’arpista Esther Pinyol, els violinistes Frederic Descargues i Marta Cardona, la violista Glòria Casanovas, el violoncel·lista Oriol Prat, la flautista Paula Martínez i el clarinetista Joan Tormo.
Els espectadors vam presenciar un concert únic, d’una formació poc habitual a les nostres sales de concert.

El programa va començar amb les Danses Sacres i Profanes de Debussy un caramel per cordes i arpa solista, on es va presenciar una altíssima conjunció dels intèrprets entre les intervencions delicades i precises de l’arpista amb l’acompanyament subtil i exquisit de la corda.

La Sérénade de Roussel va ser tota una descoberta composta per una formació poc habitual: flauta, violí, viola, violoncel i arpa. Consta d’un primer i tercer moviment ben frenètics, amb un ritme contagiós i festiu que va contrastar amb l’Andante del segon moviment.

Cal destacar totes les intervencions solistes dels instruments on tots van formar un molt bon equip de viatge.
La primer part va acabar amb una obra mestra de la música de cambra l’Introducció i Allegro de Ravel. El septet va oferir una versió esplèndida de l’obra; l’Esther va brillar en la seva excel·lent interpretació que va posar a més d’un la pell de gallina.

El públic present a la l’Auditori va aplaudir amb gran entusiasme.

La segona part va ser el torn de les tres estrenes del concert.

Mysterium Druidum per quartet de corda i arpa que va obrir un camp de noves energies i fluctuacions entre el quartet i l’arpa,  tots els intèrprets van demostrar una seguretat i una tècnica admirable. Desprenien una energia contagiosa amb unes figuracions rítmiques al tercer moviment gens fàcils.

L’estrena absoluta del Marc Timon. Homenatge a la Competència de Rac1 el programa de l’Òscar Andreu, Òscar Dalmau, Natza Farré i Oriol de Balanzó, no va deixar el públic indiferent.

L’obra va ser dirigida pel mateix Marc que havia arribat de Los Angeles per aquesta ocasió.

Còctel d’estils des de la música més experimental, passant per una sardana, un tango un vals… que van formar diferents climes. Aquesta barreja amb l’aplec d’instrumentistes excel·lents va donar un magnífic resultat enhorabona Marc Timón per la teva destresa, feina ben feta.

El Divertimento de Milton Barnes va ésser l’última obra del repertori. Destaca la preciosa pavana del segon moviment, una melodia senzilla i efectista on brillaven els diferents sons de corda fregada amb la corda polsada de l’arpa. Va sorprendre gratament l’últim moviment “el barn dance” que va engrescar al públic de l’auditori tot picant a ritme de Country.

Un públic entusiasmat, entregat. Unes peces de difícil execució. Una compenetració esclatant.

L’Esther va dirigir unes paraules d’agraïment cap a la Fundació la Pedrera, als músics que la van acompanyar, al compositor Marc Timon i als seus familiars.

La cirereta del pastís el bis. Un bis atípic, més llarg del que és habitual però l’ocasió s’ho valia. La suite de la banda sonora de “Witches” de Marc Timón. El Marc va tornar a pujar a l’escenari per dirigir aquesta “meravella  d’obra“ que va emocionar al públic.

Gràcies pel vostre art i per aquest magnífic concert que ens vau regalar.