On és la teva llar?

Cada esforç sincer per prioritzar l'Amor diví en el pensament ajuda a despertar el sentit de llar a la consciència que està dins de cadascun.

Moltes persones emigren a la recerca de majors possibilitats per aconseguir una llar feliç. Espanya és un dels països europeus on vénen més emigrants, especialment procedents de Llatinoamèrica, el Marroc i l'est d'Europa, buscant aquesta ajuda. La majoria d'ells sol trobar obstacles en la comunicació, en la inserció cultural, en trobar una feina, etc., i senten en moltes ocasions que és un viatge a l'exclusió social, a la pèrdua de la seva llar i identitat, i a la solitud.

Per al sentit humà la llar representa una estructura material, però la construcció d'una llar espiritual va més enllà, és un procés diari en el qual es construeix amb fonaments sòlids, amb qualitats espirituals, i en realitat es tracta d'aconseguir la connexió amb la consciència de l'Amor.

La millor manera de trobar realment la llar és des d'una base d'amor, perquè d'aquesta manera encara que hagi tempestes i forts vents, estarà afirmada en la solidesa d'una roca, i ningú podrà perjudicar-la. És en aquesta llar on ens movem, deixem els cors en llibertat i on ens sentim segurs.

Des d'una perspectiva espiritual es pot relacionar el cel amb la llar.
"I el cel, on és?", va ser la pregunta que vaig formular fa uns anys a la meva classe amb nens de cinc anys d'edat. Dos nens van assenyalar cap amunt però un d'ells va dir: "El cel està on està Déu, Déu és a tot arreu, aquí mateix. De manera que el cel està a tot arreu, aquí mateix".

En el best seller "Ciencia y Salud con la llave de las Escrituras", [Ciència i Salut amb la Clau de les Escriptures], les doctrines del qual són elevades i pures, la teòloga i metafísica Mary Baker Eddy relaciona la llar amb el cel i defineix a aquest últim com "harmonia; el regne de l'Esperit; govern pel Principi diví; espiritualitat...". "Hi ha un únic camí que condueix al cel, l'harmonia, i el Crist en la Ciència divina ens mostra aquest camí. És no conèixer una altra realitat —no tenir una altra consciència de la vida— que el bé, Déu i El seu reflex, i elevar-se sobre els així anomenats dolors i plaers dels sentits".

Qualitats espirituals com la puresa, l'amor i la compassió són les que obren la porta d'entrada al cel, a la llar del Principi diví.

Quan els pensaments, els propòsits i els anhels són profunds fan que estiguem impregnats de la presència del bé. Habitar en aquest cel és viure en un estat de consciència atorgat per la Saviesa i és en aquesta consciència de l'Amor on trobem la identitat veritable.

Quan vaig emigrar fa molts anys a Espanya des del meu país Argentina, vaig experimentar la sensació que a qualsevol lloc que vagis portes les bases del teu enteniment espiritual per construir l'estructura de la teva llar. On vagis, la teva llar va amb tu perquè la teva essència real és inalterable i impertorbable.

Quan un comprèn això pot reconèixer que la veritable llar i el veritable cel, ja sigui en un altre país, en una casa, un pis o una tenda de campanya, està en la consciència del dolç sentit i presència del Bé, basada en la comprensió de Déu i en la invariable relació amb Ell.

No hi ha cel que trobar ni llar que buscar perquè sempre hi són presents. Cel i llar trobaràs en el teu elevat estat de consciència!