La N-340, per una mobilitat justa i sostenible

El passat divendres, un altre cop, els alcaldes del “Pacte de Berà” van realitzar una altra mobilització per reclamar una solució per la N-340 i la mobilitat al territori.

La N-340 és l’espina dorsal d’aquesta terra que des del Gaià arriba al Llobregat. Entre aquests dos rius no hi ha una alternativa gratuïta al col·lapse que pateix la N-340, una carretera que en 30 anys no ha tingut cap actuació de millora substancial de la mobilitat i la millora del trànsit interurbà en aquesta via.

Els municipis entre Altafulla i Vilafranca, són municipis que en els darrers 30 anys han patit una transformació urbanística i demogràfica, passant de petits o mitjans pobles de caire rural o pescador, a municipis urbans, on el turisme ha revolucionat la seva manera de fer i de ser. Són municipis on a l’estiu, el volum de persones i de cotxes es multiplica. La infraestructura de la N-340 està col·lapsada des de fa anys, ja a finals del segle passat i principis de l’actual s’havia d’haver actuar, ara som al 2016 i tot segueix igual.

Coincideix que aquest territori, ha estat una de les zones que més han patit la crisi, on més mal ha fet la caiguda de la construcció, és un dels territoris que més ha patit i que més continua patint els desgavells de temps passats. El territori necessita una solució, doncs el col·lapse i la mala mobilitat a la N-340 corre el risc de fer destruir l’únic motor econòmic que els hi queda, el Turisme.

Imagineu un turista que ha de venir a la zona, o un turista que resideix a la platja de Calafell, i que vol anar a Port Aventura. En aquest cas podem dir que l’aventura comença només sortir de Calafell amb el col·lapse de la C-31, desprès empalma amb el col·lapse de la N-340 fins a Tamarit, i desprès pot agafar l’A-7 que des de Tamarit és gratuïta. Aquest turista pot passar-se tranquil·lament més d’una hora per fer els 35/40 km que separen el seu hotel, càmping o apartament, fins a un dels pols turístics del territori, creieu que és normal? Creieu que el turista repetirà? El territori en sortirà perdent.

Des del territori, el que es demana, no és anar a la lluna. Demanem el que ja tenen altres territoris com el Baix Camp o el Tarragonès, que davant el col·lapse de la N-340, l’Estat va plantejar una alternativa gratuïta per l’Ap-7. El Baix Gaià i el Baix Penedès mereixen el mateix tracte, o és que som de segona?

Una de les millors imatges d’aquesta manifestació és veure com alcaldes i regidors de tots els colors polítics, menys el PP, s’uneixen a favor del territori. Alcaldes i regidors que no fan un càlcul polític sobre la importància de sortir a una foto, sinó que s’uneixen amb la resta de municipis per una demanda del territori; una mobilitat justa i sostenible.

Seria d’agrair que els membres territorials del PP, donessin suport a la demanda, que fessin pinya amb el territori i que moguessin a Madrid els fils possibles perquè es trobés una solució per tal d’alliberar el tram entre Vilafranca i Tamarit de l’Ap-7. I que es donessin compte que no pot ser normal en un país i en una societat del segle XXI, es construeixin AVEs sense passatgers i aeroports sense avions, i que un territori que pateix una crisi considerable, i on el turisme i la qualitat de la mobilitat territorial són determinants, no es pugui solucionar el problema amb un tràmit que ja s’ha fet al Tarragonès i al Baix Camp.

Dirigents del PP, no es tracta de demanar dimissions sinó de buscar solucions pel territori i la gent que els ha elegit, ho es pensen que els militants i votants del PP no els molesta el col·lapse de la N-340?

Esperar fins al 2019 o fins al 2021? Aquest territori està fart d’esperar, sempre esperant, i veient com d’altres territoris troben solucions i nosaltres no. Seria important no fer partidisme d’un problema tant seriós com aquest, i que tornessin a fer pinya amb el territori.

Tots som conscients que aquest territori es mereix una mobilitat justa i sostenible i que no podem esperar 4, 5 o 6 anys a que s’alliberin les concessions de les autopistes, el territori vol una solució a curt termini, i l’Estat està en deute amb la gent d’aquí.