Segregacions vendrellenques

Des de fa unes setmanes, aprofitant el moment més àlgid de l’estiu, sorprenen algunes noticies aparegudes a la premsa comarcal i provincial en referència a la voluntat dels barris marítims del Vendrell; Coma-Ruga i El Francàs, de segregar-se municipalment del nucli del Vendrell.

Aquest és un run run que fa temps que sentim. La complexitat i l’anàrquic creixement dels municipis costaners del Baix Penedès formen part del problema, però no només.

La nostra comarca, sempre ho hem dit, i mai ens cansarem de dir-ho, ha patit una revolució urbana i territorial brutal en només 50 anys, sobretot durant el període del 1970 fins al 1990, i desprès del 1998-2007. Un creixement geomètric. Hem passat de ser una de les comarques més petites de Catalunya a ser la que més ha crescut els darrers 50 anys. Però com hem crescut? Els municipis que més han patit aquest creixement han sabut integrar aquest creixement? Tenien o proposaven algun model en concret?

Hem crescut sense un pla estratègic de conjunt supramunicipal, amb uns plans urbanístics desfasats i fets a mida, on “lo públic” no era el més important i on la força de la construcció s’imposava amb contundència. Creixien urbanitzacions del no res, en llocs insospitats i amb uns serveis molt mínims, que amb els anys s’han demostrat insuficients per la vida en aquests llocs.

L’altre gran problema, i assignatura encara pendent, és la integració urbanística i demogràfica d’aquest creixement. El procés de transformació de les segones residències en primeres residències no ha estat seguit d’un procés d’integració comunitari, la majoria de la gent que ha vingut no ha tingut la sensació de venir a formar part d’una comunitat. Simplement i degut al seu modus vivendi, la majoria d’ells treballen fora del territori, i venen a dormir i hi “viuen” només el cap de setmana, la gent no té consciencia que forma part d’un municipi, com a molt d’una comunitat de veïns o urbanització.

Al rerefons de tot, i una assignatura encara pendent, és la manca de model de ciutat o de poble, i els processos d’integració dels nouvinguts a aquest model de poble. Com dèiem abans el creixement ha estat brutal i la capacitat d’integració era limitada, però això no treu la manca d’un model de poble i el que també seria important, un model de comarca.

Personalment no crec que la segregació sigui la solució als problemes que plantegen els veïns de Coma-Ruga i El Francàs, existeixen altres eines administratives que donarien solucions als problemes que plantegen els veïns i veïnes d’aquest, un exemple és la fórmula de la Entitat Municipal Descentralitzada (EMD).

La fragmentació territorial, en molts casos no és una solució a mig i llarg terme, tot i que aparentment, a curt terme, ho pugui semblar. La integració de Coma-Ruga, El Francàs, i la resta de barris del Vendrell, al model de municipi integral del Vendrell, hauria de ser el repte d’aquesta primera meitat de segle XXI; hem de ser conscients que ha de ser un repte a mig terme i compartit entre tots els membres de la comunitat del Vendrell, buscant eines, com la EMD, que permetin una millor gestió dels recursos i sobretot, la superació dels problemes que es plantegen en aquests barris perifèrics.

El cas de Coma-Ruga i El Francàs, són un exemple d’altres problemàtiques semblants que podrien trobar molts municipis de la comarca que també han patit aquesta revolució urbana i demogràfica que comentàvem anteriorment. Segur de Calafell respecte a Calafell, Les Peces respecte a Albinyana... i tots aquells municipis que tenen un terme municipal gran on es distribueixen extensament urbanitzacions allunyades del centre.

El tema de la Segregació és un símptoma més de que les coses no s’han fet del tot bé els darrers anys, i en clau positiva, s’han de transformar en reptes que entre tots hem de saber i aconseguir superar.