Reflexions sobre l’11-S 2016

L’altre dia em vaig trobar amb Miquel Casellas (la propera vegada, si el temps i les circumstàncies ho permeten, li convido a un café) i la seva parella i vam estar xerrant una mica. En aquesta conversa amb el notari de l’actualitat de El Vendrell, vam estar parlant una mica, entre d’altres temes, sobre l’11-S. D’aquesta manera, aprofitant algunes coses que he vist i llegit, m’agradaria fer algunes observacions.   

D’entrada, cal dir que alguns partits tenen un bon discurs però, al meu entendre, cal fer algunes aclaracions. Per començar, els estats no són, per ser, ni de dretes ni d'esquerres; en tot cas ho són els governs, que en democràcia varien amb el temps. Per tant, parlar de construir una "república catalana d'esquerres" com a contraposició a una "monarquia espanyola de dretes" és barrejar elements estructurals amb d'altres de conjunturals. Així, es pot ser republicà (jo ho sóc) i reconèixer que alguns dels estats més avançats socialment són monarquies parlamentàries amb constitucions no excepcionalment diferents de l'espanyola de 1978. Que a Espanya -i a Catalunya- els diferents governs no s'hagin preocupat de desplegar unes polítiques socials dignes no té res a veure amb la forma d'estat ni amb fronteres de cap mena, si nò que respon a una qüestió d'ideologia pura i dura. 

En segon lloc, áquesta Diada prepara una acció simultània a 5 ciutats. La mobilització serà a les 17.14 hores a cinc ubicacions diferents:

- Barcelona: passeig de Sant Joan, de l'Arc de Triomf a Diagonal
- Tarragona: a la Rambla Nova
- Lleida: a la riba del riu Segre
- Berga: al passeig de la Pau
- Salt: al passeig dels Països Catalans

Cada ciutat té un significat diferent que correspón a un dels cinc eixos bàsics d'un eventual estat català. Salt és la república de la solidaritat i de la diversitat; Berga, la de la cultura; Tarragona representa un país en xarxa i de progrés; Lleida, l'equilibri territorial, i Barcelona apel·la a la república de les llibertats. D’aquesta manera, més enllà de mobilitzar els independentistes convençuts, trobo que l'ANC pretén fer del procés constituent la seva activitat principal aquest 2016. Entenc que tracten d'eixamplar la base social a favor de la independència definint les bases del nou país, sobretot teixint aliances amb el món de Podem, Catalunya Sí que es Pot i Barcelona en Comú.

Tanmateix, això no ha funcionat perquè els “comuns” celebraran la seva propia Diada a Sant Boi. En aquest sentit, veient en quin punt ens trobem, cada dia tinc més clar que la sortida de Catalunya i el seu encaix amb l’estat Espanyol és un referèndum pactat.

Per tant, tot i que el panorama des prés del 26/06/2016 és molt complexe, cal refusar la via unilateral –Declaració Unilateral d’Indepèndencia (DUI) o Referèndum Unilateral d’Independència (RUI)– per una raó molt simple; com es presenten uns pressupostos basats en les regles de joc d’Espanya i  es defensa un RUI?, com ens desconnectem políticament si estem endollats a la respiració assistida del FLA?. En conseqüència, entenc que aquest 11-S cal aplegar-nos entorn a la necessitat d’un referèndum pactat que ens tregui del bloqueig institucional a Espanya i del bloqueig polític a Catalunya. Una situación enquistada, insostenible socialment i que dura ja des de 2010. Trobo que per aquí hauria d’anar la qüestió de confiança del president Puigdemont.

Finalment, desitjar-vos a tots bona Diada i dir-vos que ens veiem al carrer. Visca Catalunya!.       
             
Alex Duque Triviño
Politòleg, empleat públic de la Generalitat i delegat sindical de CCOO
Simpatizant d'ICV. President de l'Associació de Veïns Tancat III