Suïcidi - un gran problema, però hi ha esperança!

Es diu sovint que la realitat imita a l'art.

En el trànsit de la Il·lustració al Romanticisme, el debat sobre el suïcidi va adquirir una especial transcendència.

La novel·la "Les desventures del jove Werther" va provocar un impacte social amb una gran onada de suïcidis esdevinguda a Alemanya després de l'aparició del text de Goethe. Suïcidar-se es va convertir en una moda, en un gest de puresa, de lògica i veritat social. Un personatge de novel·la es va convertir en símbol del romanticisme alemany.

Podríem relacionar aquest impacte amb la suggestió que exerceixen els mitjans de comunicació especialment la televisió i Internet a través de les xarxes socials? Aquesta influència sol establir models o comportaments socials a imitar i condicionarà la resposta del públic. Publicar detalls sobre els mètodes de suïcidi pot estimular a altres persones a provar aquests mètodes mentre que informar de manera apropiada i potencialment útil a través de mitjans intel·ligents pot prevenir pèrdues de vida.

El suïcidi ocupa un lloc entre les primeres 10 causes de mort en les estadístiques de l'Organització Mundial de la Salut.

La majoria dels suïcidis deriven d'una severa crisi depressiva. Les emocions que acompanyen el suïcidi solen ser la desesperança i el desemparament. La persona sent desesperació, soledat, no pot albirar una sortida i centra el seu pensament en els aspectes negatius de la seva vida.

Es considera que el suïcidi és un acte profundament agressiu. Freud ho va considerar com un fenomen intrapsíquic, originat primàriament en l'inconscient i va afirmar que en la seva psicodinàmica intervenien sobretot l'agressió i l'hostilitat contra si mateix al no poder exterioritzar-les.

Com podem ajudar a prevenir-lo?

Podem ajudar a una persona que expressa la seva intenció de cometre suïcidi al demostrar-li interès i suport, escoltant-la, deixant que parli dels seus sentiments, acceptant-los i no jutjant-los. No hem de demostrar por, sinó tranquil·litzar-la i explicar-li que hi ha alternatives possibles.

Un crea un clima d'ànim al suïcida, quan imparteix esperança i d'aquesta forma eleva la seva autoestima, parlant de bons sentiments, en comptes d'argumentar sobre el que ells pensen; aconseguint que se sentin lliures d'expressar-se a algú que sincerament els estima.

La cap del Servei d'Investigació en Salut Mental del Servei Basc de Salut-Osakidetza, Ana González Pinto, ha afegit que el que s'ha de fer davant de situacions de crisi, atur i desnonaments és "transmetre esperança" i dir a les persones que pateixen depressió o una pressió social que creuen no poder suportar, que "hi ha esperança i tractament". Moltes vegades, si aquestes persones van a un professional de la salut mental, aprenen a canviar el seu punt de vista i confiar més en si mateixos.

L'esperança és "l'àncora de l'Ànima", segura i ferma, i s'expressa i s'alimenta en l'oració, en els pensaments bons i purs. Com ensenya la Bíblia, podem "amb l'alegria de l'esperança", seguir endavant.

Tots som dignes d'amor i comprensió i tenim dret a gaudir la vida, un veritable regal de l'Amor. El personatge bíblic Abraham va viure molts anys, i la pensadora metafísica Mary Baker Eddy diu que ell "va il·lustrar el propòsit de l'Amor de crear confiança en el bé, i va mostrar el poder preservador de la vida de l'enteniment espiritual".

Si alguna vegada estàs temptat a cometre suïcidi, recorda que hi ha amics que t'estimen i volen ajudar-te, i que existeix l'Amor diví desitjós d'obrar en tu, i moltes vegades per mitjà d'altres, per sostenir-te quan travesses desafiaments. Mai perdis l'esperança!