Sobre la segona estrena de l'Himne del Casteller

Benvolguda Consellera de Festes de Tarragona, Begoña Floria,

Ens adrecem a vostè en motiu de la segona estrena de l’Himne del Casteller, ja que desitjaríem comentar-li algunes de les declaracions que hem llegit a  diferents mitjans de comunicació.

L’Himne del Casteller no és una peça oblidada, ja es inclosa al llibre: “Repertori d’en Jaume Vidal i Vidal música per gralla”, publicat l’octubre de 1992, amb pròleg de Xavier Orriols i biografia escrita per Robert Rovira, així com diferents col·laboradors dins el món de la gralla.

Precisament per evitar l’oblit de les seves peces, la família va decidir portar tot el seu llegat musical a l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès, és el millor lloc on la seva obra està cuidada i respectada. Hi ha diverses partitures originals, fotografies de la seva vida com a graller, quadres als homenatges rebuts, cartes de diferents personalitats, i per suposat, també hi és la partitura original, així com les plaques d’impremta de la música i lletra de l’Himne del Casteller.

Així que ja veu, l’Himne del Casteller és al llibre del seu repertori i a l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès, dos mitjans fàcilment accessibles on qui vulgui, pot consultar, estudiar i accedir a la originalitat de la seva música.

La lletra i la música original és, encara avui, viva.

Hem de tenir present, que va esser estrenada l’abril del 1976, a Altafulla, i que només feia cinc mesos de la mort del dictador. Catalunya despertava d’un malson, es començaven a sentir himnes prohibits, però mai oblidats. En Jaume Vidal i en Josep Mª Calaf van voler donar-li un sentiment a l’Himne del Casteller, un sentiment de pinya, que donés la  força,  el valor i el seny al aixecar el castell. És per això que l’original  és seriós i contundent, adient als temps que corrien.  La lletra és un toc a l'atenció, la construcció i el sentiment d’alegria quan l’enxaneta corona el castell però també un crit a l’esperit català, a l’esperança desprès d’uns temps tan difícils que ambdós compositors van haver de viure.

Els que van conèixer en Jaume Vidal i Vidal li podríem explicar qui era: una persona tradicionalista, folklòrica, dogmàtica i profundament catalana.

Va arranjar moltes peces per gralla, però conservant la seva originalitat. Manifestava que si un autor havia escrit una peça musical, ningú hauria de canviar-la, sinó adaptar-la, per ell eren dues coses ben diferents.

Som conscients que ens hem d’ajustar als nous temps i estem contents que l'Himne del Casteller sigui l'himne oficial del concurs de castells i de la segona estrena, però ens agradaria que s’expliqués tot el significat de la peça original.

Finalment volem agrair la seva decisió d’utilitzar aquesta peça com a himne del concurs casteller, un himne que va esser escrit precisament per que fos tocat a totes les places castelleres.

Rebi unes cordials salutacions

Fills d’en Jaume Vidal i Vidal