Cants de sirena: la mar i els mites femenins

El mite de les sirenes es remunta a l’antiguitat clàssica. Són moltes les referències que hi trobem sobre aquestos essers mitològics, doncs estem davant un mite que té una riquesa de significats molt ampli. D’entre les aparicions a la literatura de les sirenes, les més celebrades són els episodis que protagonitzen en L’Odissea d’Homer i Orfeo. 

Si a l’Odissea, les sirenes, encarnen la maldat, sobretot per als homes, posteriorment i en altres autors que han reescrit el mite i l’han capgirat les sirenes apareixeran com a quelcom de molt diferent i s’erigiran en el paradigma de la dona que trenca amb el patriarcat i es fa autosuficient més enllà del mon masculí. És el cas de Madame Bouvary que viola el vincle del matrimoni amb l’adulteri, i nega així l’autoritat de l’home. És també el cas de les sirenes-dones de El silencio de las sirenas, l’obra de Garcia Morales.

En qualsevol dels casos les sirenes són una de les ternes més famoses de la mitologia i les connotacions negatives que s’han associat als seus actes són dignes d’un estudi per clarificar que hi ha més enllà de la identificació de les sirenes (èssers femenins) amb el mal. 

El fet que se les associï amb el mar ja és un primer indici de negativisme. És evident que el mar comporta naturalment un gran risc per als mariners que arrisquen la seva vida quan s’endinsa mar endins i les sirenes no són més que un element més de perill al que s’exposen. Les sirenes vivien a l'illa de Antemoesa. El seu comés era jugar un joc de seducció mortal del que pocs mariners es lliuraven.

Un segon signe de negativisme és el fet que els mariners que s’atrevien a acostar-se a les roques des d’on cantaven les sirenes, esbalaïts  pels seus cants, morien víctimes de la temptació irresistible, de la seducció mortal. Per a no acceptar la mort inútil i sense sentit com és una mort marítima, es crea una entitat monstruosa, seductora i fatídica que acabava amb els mariners.

El concepte de mar ve feminitzat amb aquesta llegenda mitològica per sempre i amb ella la mort mateixa. Les sirenes viuen rodejades d’ossos de les seves víctimes que omplen l’illa i la banyen d’una atmosfera tenebrosa i macabra que alimenta si més no el caràcter negatiu de les mateixes. La seva aliança amb la mort és irrevocable, pel fet que amb els seus cants moren els mariners i si fracassen en el seduir les que moren seran elles per la frustració del comés no dut a terme.

En aquest context, el Campus Universitari de la Mediterrània programa la conferència (gratuïta prèvia inscripció) sota el títol “Alguns mites femenins relacionats amb el mar i la seva expressió artística i literària” el proper dijous 27 d’octubre a les 18 h a l’auditori de Neàpolis de la mà de l’escriptora Teresa Costa-Gramunt.