Y que viva México!

Doncs sí. Ho confesso. He remogut el bagul dels records, com la Karina.

Ha estat quan he vist un post a Facebook que explicava el dolç tradicional de Mèxic en dia dels morts. El famós "pan de muerto", al que vaig dedicar un article al blog. Adéu castanyada, benvinguda una altra celebració.

Com si fos una ràfega d'imatges, m'han vingut grans records de la meva estada en aquest gran país. Clar que he vist fotos i fotos a les xarxes, però alguna cosa s'ha despertat en mi després de veure el petit pastís que va substituir, per un any, les castanyes i els moniatos.

A vegades, només et cal una cançó, sabors, olors, colors... El que sigui, per recordar alguna cosa amb més força. En aquest cas, li ha tocat al "pan de muerto", vés tu per on!

I és cert que, viure a Mèxic, va ser una de les millors experiències personals, i com no, professionals, de la que fa només 3 anys que forma part del meu record.

Viure a Mèxic em va ensenyar coses que encara conservo meves. Frases, pensaments, habilitats, coneixements... Vaig emplenar una maleta imaginaria, que no vaig pas facturar, però si embarcar amb mi.

Vaig conèixer persones que encara són molt bones amistats, vaig conèixer-me a mi mateixa (tan important fer-ho), canviar els meus objectius com a pedagoga, i com no, vaig aprendre de l'estupenda cultura, tradicions, i altres formes de viure i de pensar diferents de les meves.

Vaig trobar a faltar, més que mai, la família i els amics, que es quedaven a terra. No era conscient d'aquest lligam tan fort, perquè els tenia dia a dia.

Va ser un canvi radical respecte a la meva vida a Barcelona, siguem sincers. I comparat amb Sitges, ni us explico!
Vaig perdre unes llibertats, però vaig guanyar moltes altres coses que tenia adormides, com l'esperit de supervivència, adaptabilitat, i permeteu-me ser sincera, ignorància vers un país del qual n'he sentit a parlar molt, però en canvi no sabia res.

Platges paradisíaques? Persones vagues? Malestar social? Ara puc dir que sempre tendim a etiquetar els països sense conèixer realment la seva cultura, historia, i com no, les seves perspectives.

Accepteu un consell de la tieta Aina? Les experiències de mobilitat internacional, t'aporten tant a nivell personal com professional, i no haurien de passar pas desapercebudes sabent que és un valor afegit.

Aprofiteu que heu tingut l'oportunitat! Serà important, si la feu important. Tindrà espai, si li feu espai.

Vacances, Erasmus, estada llarga, etc. Qui ha dit que hi ha un vàrem per impulsar tal experiència única?