El debat sobre les ordenances fiscals ens situa en dos escenaris: un dolent i un pitjor

(Intervenció d'Enver Aznar, portaveu del Grup Municipal de Som VNG, al Ple Extraordinari sobre Ordenances Fiscals i Bonificacions)

Per posicionar-nos sobre les Ordenances Fiscals que es tracten avui cal començar per on vam deixar el debat fa un any. Entenem que aquest debat és, conjuntament amb els pressupostos, un dels més importants de l'any.

Si fem una mica de memòria, el curs passat el govern ens assegurava (com passa habitualment) que en cap cas augmentaria la càrrega financera. Doncs bé, ara tenim aquí unes Ordenances Fiscals pensades per incrementar els ingressos, per tal de poder cobrir la pujada en el pagament de les amortitzacions dels crèdits, i el pagament de les pagues extres impagades als treballadors i treballadores municipals. Lamentablement, aquest era un escenari previsible perquè ens trobem en un cercle viciós dominat per la importància del deute bancari. Ho preveia tothom, fins i tot alguns informes tècnics del propi Ajuntament, per més que el govern volgués negar-ho. És curiós, com a mínim.

També és curiós que l'any passat, després d'haver criticar la forma de gestionar el debat de les OOFF, el govern prometés que es treballarien des del dia següent d'aprovar-les. No va fins el setembre quan es va començar a parlar, i no seria fins l'octubre quan realment vam començar a treballar sobre propostes concretes. En aquestes concrecions hem pogut observar que, en realitat, el projecte del govern és carregar sobre les esquenes de la ciutadania el pagament d'un deute que sembla impagable.

Un altre dels trets característics del govern és la manca de diàleg amb la ciutadania. Recordem que tenim moció aprovada i compromís polític per avançar en l'elaboració de pressupostos participatius. L'any passat es van fer trobades obertes on, de forma incial, es presentaven les propostes del govern en aquesta matèria i aquest curs, en canvi, ens trobem que enlloc d'anar a més anem a menys i no hi ha res. No hi hagut ni un espai de participació ciutadana sobre les OOFF, i a dia d'avui no hi ha cap espai de participació, ni cap activitat prevista pel debat de pressupostos.

Tampoc en extranya veient les dificultats, com a grups municipals, d'establir un debat dins de les comissions en les que hem tractat aquestes Ordenances. Considerem que no s'ha donat un debat real, sinó que s'ha gestionat els tempos per tal de posar-nos entre l'espasa i la paret; hem de decidir entre el mal o el mal menor. No és el primer cop que passa.

Al final ens trobem amb l'incumpliment sobre molts acords i vivint la dinàmica de excuses constants que dificulten, en molt, el poder creure en la paraula del govern.

Més enllà de la valoració que podem fer de la gestió govern hem d'entrar en matèria, i ens volem centrar en l'IBI i en la Taxa d'Escombraries.

Pel que fa a l'IBI, estem a favor de la baixada fins al 0,82. Tot i això, considerem que seria una presa de pèl a la ciutadania que no s'informés de la desaparació dels topalls del valor cadastral. Cal informar que s'implementarà una baixada nominal, però que en termes reals moltes famílies veuran augmentar l'import de l'IBI de l'any vinent. Ens resulta curiós que, en canvi, l'IBI rústic es mantingui al mateix tipus, estant al 2017 per sobre de l'urbà, i que no s'hagi canviat en la mateixa proporció que l'urbà.

Pel que fa a la Taxa d'Escombraries, considerem que cal apostar per anivellar l'esforç que fa la ciutadania i el que fan les empreses, sobretot les que tenen una superfícies major i, per tant, les que més escombraries generen i més costen a la ciutat. És coneguda la nostra aposta per un servei completament públic i municipal de la recollida d'escombraries i de la neteja viària. Així mateix, considerem que cal conscienciar a la ciutadania del cost que representa tenir una ciutat neta, a la vegada que les empreses (sobretot les grans) han de fer un major esforç. Cap empresa voldria que l'entorn en el que desenvolupen la seva activitat estigui brut. Seria lògic, doncs, que entenguessin que han de fer un esforç igual o major que la ciutadania.

La proposta inicial del govern, de pujar la taxa dels domicilis fins que cobrís el cost real ens semblava errònea, sobretot perquè en cap cas es plantejava que també ho fessin les empreses. Ens sembla errònea perquè en cap servei públic es paga el cost real, i perquè sense establir una taxa basada en criteris de renda l'esforç que dediquen els domicilis de menor renda és proporcionalment més gran que el que fan les que tenen més ingressos. La proposta actual d'un pujada igual al dos camps ens sembla més coherent, o més justa, que l'anterior tot i que potser el que trobem en falta és un debat més en profunditat sobre quins criteris seguir i quina política aplicar en la recollida d'escombraries.

Entrant ara en les bonificacions, considerem que es podia haver fet un major esforç, creant-ne de noves i implementant la tarifació social en tarifes que encara no la tenen. Així doncs, es va posar sobre la taula la tarifació social per a les Escoles Bressol, amb una clara referència en el model implementat des de l'any passat a Badalona. Considerem que és factible i necessari aplicar-ho. Així mateix, també ho veiem possible per a les tarifes de la Piscina i el Parc del Garraf, així com una millora en les bonificacions de l'Escola d'Art i Disseny.

En no existir un debat real, cap d'aquestes qüestions s'han pogut tractar, i molt menys concretar-ho. En realitat, en els debats en comissió hem tractat les OOFF només parlant de l'IBI i les escombraries a nivell general donada la manca de temps.

Això si, en la darrera reunió de la Comissió hi va haver un acord polític per tractar totes les Ordenances que no són d'aplicació immediata, a partir de l'1 de gener, amb major profunditat que el que s'ha fet. Venint d'on venim costa molt no possar en dubte que es donin aquests debats i que s'incorporin propostes dels diferents grups però tant de bo ens equivoquem i, per primera vegada, aquest govern compleixi amb la seva paraula. De debò, ens ho volem creure, i anunciem el nostre compromís per treballar-hi.

Per tot això, i perquè entenem que tombar aquestes OOFF suposaria mantenir les del curs passat, amb l'increment real de la càrrega de l'IBI que representaria, ens abstindrem. Volem deixar clar, a més, que aquesta és una abstenció molt crítica, tant amb el projecte del govern com en les formes. La impossibilitat d'un debat en profunditat sobre les ordenànces ens obliga a seguir amb la lògica d'aquesta legislatura: anar tirant la pilota endavant per anar pagant les amortitzacions del deute sense més criteris que la gestió de les engrunes i cal que ens plantegem, ja com a ciutat, si podem continuar així.