Sectes i religions

Al llarg de la història s'ha comprovat que totes les civilitzacions tenen creences, cerimònies o rituals. Hi ha una àmplia gamma d'expressions religioses que comporten formes de relació amb el suprem, amb quelcom superior. Però, quan en molts casos les religions tradicionals no satisfan, les sectes i el poder, pretenen suplir l'absència de tot el que és sublim.

En els últims anys ha sorgit una major inquietud en la recerca de l'espiritualitat i la seva creixent influència en el benestar individual, però de vegades aquesta recerca es desvia cap a altres direccions i dóna lloc al sorgiment de les sectes.

El fenomen de les sectes sempre ha despertat un enorme interès i preocupació en la societat.

Alguns creuen que la paraula secta ve del llatí secare, que significa seccionar, tallar, i presenta una connotació negativa; la idea de separació. Aquesta separació originàriament indica una elecció, una tendència, un corrent de pensament.

D'altres, en canvi, consideren que la paraula secta deriva de sequi: seguir. Es tracta de seguir a un líder, a un mestre.
La definició tècnica del concepte "secta" va començar amb els treballs del sociòleg alemany Max Weber i del teòleg Ernst Troeltsch, que van definir "secta" en oposició a "església".

En els principis del cristianisme els seguidors de Jesús eren considerats part d'una secta tant per als jueus com per als romans, però Jesús no va fer causa comuna amb cap de les sectes del judaisme, perquè el seu missatge era universal, al·ludia a la totalitat de l'Amor.

Algunes característiques comunes de les sectes:

– El líder: El grup gira al voltant d'una figura central.

– El rentat de cervell: creences que poden portar a la despersonalització de l'individu.

– Aïllament del món exterior: La por és una de les eines més poderoses utilitzades pels cultes per controlar als seus membres.

– Fanatisme lligat al proselitisme.

Per què una persona s'inicia en una secta?

Alguns dels motius poden ser la soledat, la depressió, la tristesa o la falta de comunicació. Cercar un substitut de la família, falta de seguretat en si mateix, baixa autoestima, afany de novetat en buscar alguna cosa fora del que es tradicional, etc.

D'altra banda, el concepte de religió sembla estar en contraposició al de la secta per tractar-se d'una devoció per tot el que es considera sagrat i al llarg del temps ha contribuït al desenvolupament de la humanitat, vinculant-se amb els valors morals dels pobles.

A través de la religió les persones busquen una connexió amb el diví, així com cert grau de satisfacció espiritual mitjançant la fe per assolir la felicitat i la pau mental. Aquesta fe no és una creença cega o la fe cega del fanàtic, sinó que s'ha de fonamentar en la demostració i en l'enteniment espiritual.

Uns mesos enrere estava en un altre país visitant amics i em va sorprendre un d'ells en expressar-me que estaven preocupats perquè jo formava part d'una secta. Li vaig explicar que la Ciència Cristiana és una religió basada en la Bíblia i en els ensenyaments de Jesús. No hi ha cap tipus de prohibició, control mental i no se segueix cegament a un líder.

Només hi ha respecte per la seva fundadora, Mary Baker Eddy. Es diu Ciència perquè es basa en un conjunt de principis espirituals, les lleis relatives a la naturalesa de Déu i la seva creació. Aquests principis es poden aplicar sistemàticament a la vida quotidiana, donant resultats bons i sanadors. Li vaig comentar que l'estudi i l'aplicació de les veritats espirituals que vaig aprendre en estudiar aquesta Ciència m'havien proporcionat en tots aquests anys llibertat mental i física, ja que vaig poder comprendre la meva relació amb l'única Ment universal sempre present.

Des del meu punt de vista, una religió presenta una veritat i ensenya una vida consagrada a l'Amor i al servei de la humanitat. Aquestes no només són les bases del cristianisme, sinó les de tota persona que busca el seu propi bé solidaritzant-se amb el seu proïsme.

En altres paraules la religió que suavitza el cor basada en la demostració i en la relació amb l'Amor és el que porta a una transformació integral de l'individu pel que fa a els seus pensaments i actituds.

La vida cristiana és una connexió diària, permanent i ininterrompuda amb tot el que és diví i practicar això resideix en el reconeixement de la pròpia identitat, d'aquesta naturalesa espiritual que rau en l'Ésser Absolut.

Donar expressió a la presència del Tot-amorós és el que et conduirà al reconeixement de la teva filiació espiritual i indestructible.