La Vaga de la Fira de 1976

L'any 1976, fou un any de mobilitzacions a la nostra ciutat. La mort del dictador el 20N de 1975 accelerà la descomposició de la dictadura i les forces democràtiques començaven a sortir a la llum pública amb actes, uns tolerats i d'altres reprimits amb contundència per la guàrdia civil.

Moltes d'aquelles mobilitzacions i actes han passat desapercebuts i desconeguts per les generacions posteriors. Un d'aquests fou la presentació pública de l'Assemblea Democràtica de Vilanova i la Geltrú a la Sala el 7 de novembre, o el pas de la columna Abat Escarré de la Marxa de la Llibertat que reclamava amnistia, llibertats democràtiques i nacionals, el 15 d'agost amb detencions, cops i corredisses per la Rambla i que va finalitzar a la Geltrú amb la lectura d'un manifest i la penjada d'una senyera des d'una façana que va ser arrencada i trepitjada per un guàrdia civil.

Un dels esdeveniments més importants d'aquell any a la nostra ciutat fou la vaga general convocada en l'àmbit estatal per la Coordinadora Obrera Sindical (COS), organisme que agrupava les centrals sindicals CCOO, UGT i USO en contra de les mesures econòmiques del govern de Madrid, presidit llavors per Adolfo Suárez. Dies abans ja es repartiren exemplars del Vilanova Obrera, la revista de CCOO de la nostra ciutat a les empreses, convocant a la vaga general i es feien reunions dels enllaços sindicals al local de la CNS (Central Nacional Sindicalista), el sindicat franquista. Aquestes reunions eren convocades per persones vinculades a CC OO que ja feia temps que havien accedit a càrrecs del sindicat vertical per tal d'aprofitar les estructures sindicals franquistes i així poder arribar als treballadors i treballadores de les fàbriques.

Després d'uns anys en què la Fira havia anat perdent força, aquell any de 1976 l'Ajuntament encarregà de la seva organització a la Jove Cambra, organisme que agrupava a petits empresaris i professionals de Vilanova. El divendres 12, la plaça de la Vila i la Rambla estaven plenes d'estants; a les 12 del migdia havia convocada una manifestació. Els treballadors i treballadores de Pirelli i Marqués ja havien sortit de les fàbriques a les 10 del matí i pujaren fins a arribar al carrer Tarragona on es trobarien amb els de la FISA i tots plegats baixaren pel carrer Sant Gervasi fins a la plaça de la Vila, on ja hi havia algunes dotacions de la guàrdia civil. Un cop totes les persones estaven concentrades, la guàrdia civil donà l'orde de dissoldre la concentració i començà a carregar contra els manifestants a cops de culata, disparant alguns trets a l'aire; es practiquen les primeres detencions i resulten ferides diverses persones, entre les quals, una amb les costelles trencades, especialment emotiva va ser la lectura de totes les empreses en vaga des de el balcó del sindicat franquista per Nataxa Urbano, treballadora del  tèxtil i militant del PSUC.

Davant d'aquesta situació Jaume Casanovas, que militava en el Moviment Socialista de Catalunya i José Toledano, sindicalista de CC OO i militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya, negociaren amb la guàrdia civil; com a resposta foren també detinguts. Davant la detenció es demanà la col·laboració de l'advocat Josep Orriols per tal de gestionar l'alliberament dels detinguts. La plaça era plena i els treballadors seien al terra reclamant a l'alcalde, Josep Piqué, que alliberés els detinguts. De nou tornà a haver-hi càrrega de la guàrdia civil i cops de culata - cal esmentar un brigada famós que anava amb una vara llarga donant cops a tort i dret. L'ambient era molt tens. A la tarda ens reunirem al local de l'Acord representants de partits polítics i entitats i es prengué l'acord de parlar amb l'alcalde i amb els qui organitzaven la Fira, per transmetre que o bé s'alliberaven els detinguts o rebentaríem la Fira.

Hi ha moments en què les persones responsables de la Fira es plantejaven tancar els estands si continuava la tensió. Les negociacions amb l'alcalde Josep Piqué i el tinent d'alcalde Joan Fora, van ser intenses i tenses; a mitja tarda arribà la notícia de què a les 7 de la tarda sortirien totes les persones detingudes en llibertat. Un grup nombrós de gent ens acostarem a l'Ajuntament esperant la sortida dels detinguts però qui surt és l'advocat Josep Orriols anunciant que anirien sortint després de declarar davant del jutge que finalment els deixà anar sense càrrecs cap a les 11 de la nit. Jaume Casanovas i José Toledano explicaren als pocs que quedàvem a la plaça com havia estat la seva detenció i les gestions fetes.

Segons fons de CC OO uns 10.000 treballadors i treballadores, dels 17.000 cridats, havien secundat la vaga; segons la central sindical franquista van ser uns 7.000. Fos una o l'altra la xifra, fou una quantitat molt alta donada la situació de clandestinitat i de repressió en la qual es vivia.