Un 2017 de negres tempestes

El proper any entrarem en el desè any de crisi capitalista i tot apunta que estem a les portes d'una nova bateria d'atacs generalitzats contra la classe treballadora. Un cop estabilitzada l'organització institucional al conjunt de l'Estat espanyol és el moment de seguir l'agenda de reformes neoliberals amb major intensitat. I l'experiència ens ha ensenyat que són els primers anys dels mandats quan  es posen en marxa les mesures més impopulars, tot esperant que en els següents dos anys la població passi pàgina.

Iniciem l'etapa amb una rebaixa en la previsió econòmica pel 2017 de la UE i l'FMI i amb una exigència d'una retallada en els Pressupostos Generals de l'Estat de 7700 milions d'euros. Previsiblement això suposarà una nova reacció en cadena en forma d'acomiadaments a empreses subcontractades per l'administració, degradació de les condicions laborals dels seus treballadors/es i un increment de població treballadora a l'atur. Presumiblement les partides socials seguiran sent les més afectades.

El segon acte serà un atac brutal a les Pensions públiques, que se sumen al conegut com a 'Pensionazo', signat el gener de 2011 per CCOO i UGT,  i que va suposar estendre la jubilació als 67 anys per la majoria de la població treballadora i una rebaixa progressiva de les quantitat percebudes de més d'un 20% en 15 anys,. 

El dèficit de la Seguretat Social, motivat per salaris baixos degut a les darreres reformes laborals, subvencions empresarials, reduccions de les cotitzacions empresarials i un llarg etcètera és de 16.000 milions d'€, el que fa una idea del nivell d'atac que s'està preparant. En aquest sentit, Mariano Rajoy ha convocat a finals d'aquest mes a CCOO i UGT per tractar el 'diàleg social', és a dir, el primer pas d'un nou teatre que a l'acte final acaba amb una piconadora de drets.

La sèrie continuarà amb una nova Reforma Laboral, imposada amb qualsevol de les excuses acostumades per fixar amb sang la dictadura empresarial. I, qui sap, potser aquesta reforma traurà del calaix un atac a l'última eina que molesta a l'oligarquia: la limitació del dret de vaga. A banda, ja s'està anunciant el regal de Bankia i BMB, rescatades amb desenes de milers de fons públics, a la Banca privada.

Pel que fa a Catalunya, el panorama és depriment: Entre una nova política que ataca el dret de vaga a llocs on governa i una esquerra anticapitalista que inicia el procés d'aprovació de pressupostos de beguda ensucrada i places de pàrquing de centre comercial, tot apunta a una reedició del processisme amb episodis de la sèrie nous i regenerats. Domesticació i institucionalització en nom de la transversalitat amb la burgesia.

Tota esperança en el miratge institucional és tan certa com una ombra a la caverna de Plató. Només la lluita al carrer i centres de treball ens dóna el que el Poder ens pren. És l'hora de tornar als carrers i tornarem als carrers.

En pocs mesos s'obre un nou cicle de mobilitzacions, motivat per noves agressions sobre un escenari de frustracions polítiques i socials. No ens enganyem, la zona vall de les mobilitzacions on ens trobem està a punt de ser rebentada. Quan això passi cercarem als companys/es que vulguin venir a les diferents lluites, les vagues i mobilitzacions i conflictes en general. Qui es mantingui amb l'ordre d'un sistema criminal que ens està esclafant com a treballadores, població i medi ambient, simplement passarà a ser un més dels nostres enemics de classe.

Actuem entre totes per poder transformar l'energia que vindrà fruit de les resistències en la força ofensiva que conquista drets.

Preparem-nos.