La 'Fira' de les emocions

Durant el cap de setmana passat milers de ciutadans com jo complim amb el tradicional ritual en cada novembre de submergir-nos i implicar-nos d'alguna manera en la “Fira de Novembre de Vilanova i la Geltrú”. Pels no locals, és la fira multisectorial de caràcter anual que se celebra a la capital de la comarca catalana del Garraf.

D'alguna forma pels quals hem viscut tota la nostra vida en aquesta ciutat, és una setmana inseparable de la nostra memòria al llarg dels anys. Per a mi resulta inoblidable durant la meva EGB, la participació des del col·legi en el Concurs de Dibuix que organitzava la marca Coca-cola, en el qual com a nens donàvem la nostra visió de “la Fira”. Amb les habilitats artístiques que cadascú podia practicar. Traslladàvem a una fulla de DIN A3 la imatge de la ciutat o del stand que ens havia cridat particularment l'atenció, mentre suportàvem la pressió d'acabar-ho abans del migdia. El premi era un viatge a la fàbrica del refresc, amb regals de marxandatge i consums dels seus productes sense límit. Una oferta que en el dia d'avui no seduiria a cap nen sinó intervingués com a compensació algun tipus de dispositiu electrònic. Avui en dia, els refrescs ensucrats s'aconsegueixen amb l'únic esforç d'obrir la porta del refrigerador de la teva casa des de dilluns fins al diumenge, tots dos inclosos. La meva dificultat llavors per accedir a un refresc amb gas, em provoca avui un cert romanticisme que activa el millor i més útil dels records.

En aquesta fira són molts els que troben a faltar el “tio de la bota” o el turc abillat amb el típic “Fez” mentre rostia pinxos moruns. Són vestigis d'una altra època sí, però que contenien valors que implicaven a tots els sectors de la societat ciutadana que ara com ara troben freda i llunyana una fira que convida poc a la participació. El fet que algunes possibilitats en la seva concepció no casin en les idees dels seus organitzadors no vol dir que no tinguin la capacitat de donar contingut al teixit social d'una població formada per gents vingudes de tot arreu. Això sí és pluralitat posada en acció.

Tampoc em vull oblidar de les multinacionals. Grans ocupadores industrials de la comarca que no inverteixen esforços a donar-se a conèixer i integrar-se aprofitant aquest esdeveniment. Podríem sortir al carrer i preguntar a l'atzar als nostres veïns sobre Mahle, Prysmian o Componentes que posaria en evidència el majúscul desconeixement local per la identitat de les seves empreses capdavanteres.

Tant pel costat dels quals aprofiten l'esdeveniment per oferir-se, com dels quals ho reben per posar la seva presència i rebre els missatges, es manté un espai de terra de ningú que no aconsegueix a posar emocions. Sense emoció, no s'aconsegueix empatia ni implicació i per descomptat, aquest component tan necessari, que ens permet decidir el que consumim o no.

Si al final organitzar una fira de mostres es converteix en l'oportunitat de quatre concessionaris per augmentar les seves ràtios de venda anuals, és que hi ha algunes coses que no estem fent bé. Intueixo que es manifesta la possibilitat que tots, els que venen i els que compren s'atreveixin a compartir i intercanviar unes preguntes i les seves respectives respostes des dels prismes i les posicions que cadascú ocupi. No existeixen respostes incorrectes. Totes són bones i útils per implementar aquesta essència que gradualment aquesta fira està perdent any rere any. Sento que hi ha coses que es fan en aquesta línia. També hi ha altres (les més) que s'allunyen lenta però inexorablement de la connexió entre persones, ofertes i demandes.

Cadascuna de les parts implicades en aquest esdeveniment i uns altres semblants, poden practicar un exercici d'anàlisi partint de la reflexió interna, la més personal, la que neix del que jo com a identitat independent puc aportar per recuperar coses, eliminar algunes o transformar les que estan succeint ara.  Enfocar-ho tant des del que estic fent, com des del que no faig i podria fer. Preguntar, escoltar i sentir: El què estic fent en aquest moment és útil? Quin és la cosa més important que puc fer en aquest moment? Què petit pas puc donar ara per acostar-me a aconseguir el que de debò vull? Hi ha algú en aquest moment que estigui pitjor que jo? Qui l'està fent extraordinari? Em pot ajudar? Tindrà importància això dins de 5 anys, o de 5 mesos, o de 5 setmanes…? Com em veuré dins de 5 anys, 5 mesos o 5 setmanes després d'haver engegat això?

Les preguntes formulades sense tabús i respostes amb sinceritat són la clau que permet obrir la porta en adonar-nos de tot. Amb això s'arriba a l'oportunitat de fer-ho diferent per aconseguir canviar-ho. Avui la causa era la Fira amb la relació entre l'oferta emesa i la demanda no formulada. Demà tu i jo sabem que l'objectiu serà qualsevol que ens proposem en un altre context que vinculi: vida, necessitat i emoció.