Botafoc i Madrigueres: els grans protagonistes de la legislatura

En aquesta avorrida legislatura on la dificultat per formar govern es va arreglar tot just abans d’acabar el termini, els capítols que han vingut després són molt avorrits ara que podem veure els plens per la petita pantalla. Ara només queda que cada partit polític tingui el seu “Per què” com ho en gaudeixen els regidors de l’equip de govern que ja podia deixar un espai als dos xicots del PP que sempre voten a favor de les propostes més interessants del ple com poden ser les ordenances i els pressupostos. No sé que esperen a entrar a l’equip de govern per donar una mica de color a les 4 seccions que configuren el poder municipal.

En aquest any i mig que portem de govern sense inversions perquè fins que no ens traiem de sobre el Pla d’Ajust hem de pagar per les nostres malifetes en els triennis anteriors i no podem estirar més la mà que la màniga. Hem de recollir la quincalla per anar retornant els interessos de tots aquells diners que ningú sap on han anat però que segur que algú els utilitzat amb bons o no tan bones intencions i ara no hi són enlloc. Aquest fet ens situa en una mena parada tècnica fins el 2023 quan els Jocs del Mediterrani ja siguin història i potser ja haurem demanat que Barcelona torni a ser seu Olímpica.

El nostre present i futur immediat és anar treballant petites històries com poden ser les Madrigueres i clavar quatre pals perquè no hi entrin els cotxes perquè es pugui convertir en una reserva natural com li correspon. No com un estacionament de vehicles a l’estiu on tot s’hi val. A partir d’aquí es treballen un parell de bassals i deixar que la natura faci la seva feina amb la mínima intervenció de l’home. Tot això ha generat una revolta social en el sector comerciants de Sant Salvador quan han vist que els nous usos d’aquesta zona els hi han fet perdre clientela que és realment el que sempre ha interessat.

L’altre gran epicentre de les notícies del no res és el Botafoc on encara hi ha la primera pedra del CAP que ja deu patir algun signe del pas del temps i que segueix així potser que la treguin i la posin al Museu Arqueològic virtual no sigui que algun dia algú pugui pensar que els vendrellencs contemporanis als Jocs del Mediterrani ja teníem dos CAPs al municipi. Evitem aquestes tergiversacions històriques.

Primer hi havia d’haver una zona d’estacionament. Alguns partits polítics això de la zona blava i els pàrquings sempre ho ha tingut molt clar. Un allí i un al Camp de França al costat del CAP perquè els usuaris de la sanitat pública o seguidors de Yahvé deixin la seva part en les arques municipals. Sort que la crisis ho va endegar tot a fer punyetes i la cosa va quedar igual, però amb la primera pedra.  Després varem anar d’ambientalistes i com és obvi havíem de posar un parc urbà, per respirar millor els aires de la muntanya. Va venir la Festa Major que enguany tenia dos dies de festa local que et permetia anar doblar els concerts sense haver de matinar al dia següent. Llavors es volia fer un matxembrat entre pàrquing i zona verda, però amb 400.000 euros que hi havia en el pressupost passat no hi havia ni per començar. Ara els vendrellencs tindran l’oportunitat de decidir que és allò més indicat per àmplia zona del Vendrell que avui és utilitzada com a estacionament de vehicles  zona de dissuasió.

Evidentment vist el que s’ha vist en els darrers anys els més normal seria destinar aquest ampli espai a una zona d’estacionament amb les seves places ben marcades. Una part és pot dedicar a altres usos per si un dia ens visita un circ o similar o hem d’organitzar els concerts de festa major.

Vistes les noves tendències modernes hauríem de deixar que la vegetació salvatge s’apoderés d’aquest espai i ho podríem destinar a espai natural de protecció de la natura com a pulmó. Llavors condicionar alguna zona amb bancs i papereres perquè la gent pugui gaudir d’aquest pulmó verd. Pel que fa als cotxes no hi ha cap problema, en el gran solar que hi ha entre la carretera de la Bisbal, el carrer Santa Anna i el carrer Hortes s’hi pot establir un espai per estacionar els vehicles i així donar vida als establiments dels Pisos Planas  Tot arreglat. Ningú ens pot negar la nostra estima per la natura.