Excuses, excuses... i ara què?

Es va disparar directament buidant el carregador per la boca. Va deixar anar totes aquelles coses que no li agradaven ni li convenien. Es va trobar de ple en un escenari que no va planificar, del que ni tan sols va realitzar una simulació superficial.

Va fer el que fem molts, massa vegades: ficar-nos en un jardí del que solament veiem el verd de la gespa i el colorit de les flors. És el jardí que volem retenir en la ment sense plantejar-nos que abans d'això el que havien eren pedres, fang i males herbes. És possible que no sapiguem qui va posar els seus esforços i que ens agafem al primer que ens vingui al cap per explicar el lleugeresa d'aquesta anàlisi. Ja està, una mica per aquí i un altre per allà per calçar explicacions que no convencen a ningú. Amb sinceritat, ni tan sols a nosaltres mateixos. És la mera justificació. Un raonament amb totes les pretensions i cap mitjà per sostenir-les.  Va sentir que havia fracassat.

Algú arriba per darrere i diu allò tan fàcil de dir, quan se li diu a un altre: “Al fet pit…” I és veritat, t'has despatxat amb tot el que els altres podrien haver fet per tu, per a tu, pensant en tu, ajudant-te a tu. Coses que no els costava gens fer perquè les havien de fer els altres. Espavila cretí!, insisteixes a posar pegats a tots els actes aliens, a les circumstàncies, al temps i a l'espai. A tot allò que no depèn de tu.

I tu...

Quin paper has jugat en tot això? Quin paper creus que havies d'haver jugat?

Què has fet i què no has fet perquè hagi succeït tot això?

El que estaves fent servia realment al teu objectiu?

Eres conscient de la influència dels teus actes i decisions en els resultats obtinguts?

Necessitaves alguna habilitat addicional per abordar els teus actes?

Et vas recolzar en persones amb coneixement sobre això?

Has estat fidel als teus principis?

Has harmonitzat les teves creences i valors als valors i creences del teu objectiu?

Què has après d'això?

El que has après Com ho vas a utilitzar en el teu nou intent?

Què necessites desaprendre per sentir-te bé amb això?

Quin noves estratègies que no contemplaves abans posaràs en marxa a partir d'ara?

Vols que segueixi…?

Tu i jo sabem que no és necessari. La resta de les preguntes sortiran com les flors d'aquest colorit jardí. A força de regar-les sense víctimes ni demonitzacions.

I les respostes?... només necessiten calma, perspectiva i un canvi de rumb. Vénen acompanyades sempre de solucions, de les millors, de les que ets capaç d’adonar-te. Les teves, només les teves.