Adults i aprenentatge

Tenim molt assumit el concepte de la formació en unes etapes molt concretes de la vida que se centren des dels primers anys fins que ens inserim d'una forma total al mercat laboral. Si bé aquesta idea forma part de les creences que hem heretat de les estructures familiars i soci econòmiques de la classe mitjana majoritària, la veritat és que en aprofundir, observem que no és un territori delimitat per l'edat cronològica de les persones i si per l'interès i la consciència que posen els que s'adonen que la formació és l'instrument que els permet estar actualitzats, sent vàlids per a un món en permanent canvi que demanda reciclatge i evolució. Alhora, es produeix un altre fenomen saludable: es genera l'energia renovadora que manté l'activitat, la validació i per tant la salut individual, tant física com a emocional. La cohesió entre persones amb aquests mateixos interessos produeix societats riques amb nivells extraordinaris de progrés i estabilitat.

Resulta si més no irònic, que tots portem a la mà un telèfon intel·ligent que acabem per repudiar al cap d'un parell d'anys gràcies al virus que ho converteix en una màquina obsoleta i alhora que ens costi acceptar que les persones no ens diferenciem molt d'aquests dispositius. Els engranatges de la globalitat ens utilitzen com a ells i ens testegen per decidir quin és el nostre nivell per seguir vius al mercat laboral i per tant també en l'econòmic.

Cada vegada més, s'aprecia com aquelles persones que no mantenen un nivell adequat de compromís amb el seu reciclatge formatiu, es desconnecten a poc a poc dels seus espais laborals, en els quals perden perspectives de millora en una primera fase, alhora que adquireixen el perfil per ser candidats a la desocupació. Recuperar a aquestes persones per al mercat del treball en les condicions actuals, resulta una tasca si més no molt complicada. Porta acompanyada una pèrdua substancial dels nivells de qualitat de vida i estat de benestar.

Els sistemes són resistents a donar valor a les persones per sobre dels interessos econòmics. D'això no crec que ningú tingui algun dubte. Especialment, des de l'explosió de la crisi econòmica mundial, el que ens sobren són exemples d'això. En aquest país no som cap excepció i em refereixo en particular a l'actitud de la política amb les seves austeritats, retallades i rescats.

La millor línia d'acció se'ns mostra clara en la mesura que la necessitat de la població no pot esperar al fet que factors externs solucionin els problemes de les persones amb una clara data de caducitat. Començar actuant de forma individual sobre les coses que si depenen d'un mateix permet optimitzar els recursos dels quals disposem per afrontar qualsevol forma de crisi.

Una de les possibles preguntes per iniciar aquest camí seria: Què estic disposat a fer jo per millorar la meva situació? O De quins recursos disposo o puc obtenir per donar passos en la millor direcció possible per a mi?
Són dues opcions de les moltes que pots acte platejar-te per iniciar un procés de canvi i de millora que et permeti aconseguir objectius.

Triar la formació és sens dubte una de les opcions més versàtils per a aquesta tasca. El seu camp d'acció s'adapta a qualsevol perfil oferint possibilitats de millora efectives.

No obstant això, l'experiència ens mostra la resistència creixent que ofereixen les persones a implementar processos formatius en les seves vides a mesura que compleixen anys. És fruit com comentem al principi d'unes creences tòxiques apreses en les quals acceptem falsos mites com la impossibilitat d'aprendre i de canviar el nostre coneixement amb el pas dels anys.

En cada etapa de la vida funcionem diferent. No obstant això no exclou que aquesta variabilitat en els nostres estils d'aprenentatge ens impedeixi generar un coneixement que puguem implementar de manera estable. La qüestió per comprendre-ho radica a identificar com ho fem.

Vegem doncs com es produeix aquest fenomen d'aprenentatge en les persones adultes que estan fora dels circuits habituals del sistema educatiu. Conèixer-ho ens permetrà integrar el model i el moment oportú per a cadascú.

• El 10% del que una persona adulta aprèn ve del que llegeix. Només llegint.
• El 20% del que escolta. Solament escoltant.
• El 30% del que veu. Solament veient i mirant.
• El 50% del que veu i sent.
• El 70% del que debat amb uns altres. (parlant, preguntant, repetint, nomenant, relatant, escrivint, enumerant, reproduint, recordant, debatent, reaccionant o definint).
• El 80% del que fa. Tot allò al que a més incorpora l'acció creativa.
• El 95% del que ensenya als altres. (Explicar, donar exemple, acompanyar, il·lustrar, formant).
(Font Willian Glasser – Psicòleg USA)

L'enfocament és substancial, diferent al que estàvem acostumats aquells que ens movem en aquest espai de la gent madura. Formar-se i aprendre té des d'aquesta perspectiva de manera implícita, l'acció. La forma en la qual cadascun de nosaltres anem a afegir alguna cosa que fer de manera personal a allò que volem que formi part del nostre coneixement permanent. Addicionem rutines, models, pautes diferents. Observem amb que actitud i dedicació concreta ens capacitem millor, engegant-nos mentre dissenyem els plans d'acció que millor s'ajustin a qui sentim que som.

La resta arriba i ens fa forts retroalimentant. Aporta l'energia necessària perquè el teu model de vida en cada període de la teva existència pugui mantenir-se en equilibri amb les teves necessitats reals. És veritat, és bo, és útil, per tant molt recomanable i necessari.