2017, l’any del Penedès

Per un cantó, i sempre en referència a les dades macroeconòmiques, sembla que el 2017 es consolida la recuperació econòmica de les nostres quatre comarques. Per l’altre cantó, cal estar vigilant a no repetir els errors històrics del territori que ens han portat a viure una de les pitjors crisis al Penedès.

Segons les dades del darrer Anuari Econòmic Comarcal, publicat sempre per Caixa Catalunya, desprès Catalunya Caixa i ara el BBVA, sembla que el Penedès es recupera. Al 2016 s’han consolidat les febles recuperacions del 2015. Les comarques penedesenques que més creixen són l’Anoia i el Baix Penedès, per sobre del 3%, i les comarques de l’Alt Penedès i el Garraf ho fan per sobre del 2%.

Les comarques de l’Anoia i del Baix Penedès van ser les comarques més afectades per la crisi, i de retruc són les que presenten una major recuperació respecte a les altres dues. Però com dèiem anteriorment són dades macroeconòmiques. Tot i que encara a nivell microeconòmic, al nivell de l’economia de la majoria de les famílies penedesenques, no es noti.

Són dades positives que preveuen un creixement econòmic i una millora de la qualitat de vida al Penedès. Encara queda molt camí per fer, però hem de treure lliçons, hem d’aprendre de la crisi que hem patit i que encara estem patint.

El Penedès és un territori estratègic per Catalunya en general, però més estratègic ho és pel futur de la ciutat de Barcelona i la seva Àrea Metropolitana que presenta símptomes de col·lapse funcional, sobretot en termes de mobilitat. El Penedès es situa entre les dues grans àrees urbanes del país, Barcelona i Tarragona. I el Penedès vol tenir una bona connectivitat i mobilitat envers aquestes dues grans àrees, cosa que actualment no succeeix.

Aquest 2017, la mobilitat al Penedès i també del Penedès vers Tarragona i Barcelona, és una de les assignatures pendents. Corredor del Mediterrani, Autopistes C32/AP7, Carreteres C31 i N340, Rodalies Barcelona i Rodalies Tarragona, Desdoblament C15 (Vilafranca del Penedès-Igualada), són temes estratègics dels que es deriven una bona qualitat de vida de la població i un augment de la competitivitat econòmica del Penedès i del conjunt del país.

L’altre gran tema són les polítiques actives d’ocupació, que permetin reduir el nombre d’aturats a les quatre comarques penedesenques, de les més castigades al conjunt del país en els darrers 6 anys. I polítiques de benestar i cohesió social, que permetin donar resposta a les situacions que ha provocat la crisi al territori i al mateix temps poder donar resposta als reptes socials que ha comportant el creixement demogràfic del territori els darrers 30 anys, el més elevat de Catalunya.

Durant el primer trimestre del 2017, el Parlament haurà aprovat la modificació de la Llei de Vegueries per incloure la del Penedès. Aquest fet ens permet considerarà el Penedès com una regió de Catalunya, en tant que Vegueria. Aquest fet, que pot semblar simbòlic, té una repercussió molt clara i ha de permetre tenir una eina de gestió política, doncs com la resta de regions tindrem un Pla Territorial, i la Generalitat haurà de nomenar un Delegat del Govern, i les direccions territorials dels seus de Departaments. Tindrem una eina de gestió política al territori i del territori.

Aquesta Vegueria del Penedès, permetrà treballar i coordinar la política de la Generalitat en clau Penedès, cosa que fins ara no succeïa. La Vegueria del Penedès ha de ser l’instrument, la veu del territori, que permeti desenvolupar i coordinar totes les millores en mobilitat, polítiques actives d’ocupació, benestar social i tantes d’altres que necessitem, i aquesta és una gran noticia que ens fa veure el 2017 amb esperança.

Es per això, que dèiem que el 2017 ha de ser l’any del Penedès, l’any que tindrem la Vegueria, i augmentarem la nostre capacitat de gestió i de decisió. I que ens permetrà afrontar els reptes del territori en millors condicions que fins a dia d’avui.

Desitjar a tots i totes un molt bon any 2017, pel Penedès ho serà, n’estic segur.