Interinatge públic, un tema pendent

En moltes de les administracions públiques de casa nostra la gran majoria de treballadors són interins. No s’han convocat encara les proves oportunes per dotar el consistori de funcionaris de carrera. En els darrers anys, la gran excusa ha estat la crisis general que la comarca ha viscut amb especial intensitat. Aquest fet ha aconsellat que molts treballadors preferissin tenir la plaça sense assegurar que no anar a unes oposicions on podia aparèixer qualsevol inspirat o carregat de punts que et faci fora d’aquesta bàsica seguretat en el treball. A mesura que la cosa es va arreglant de mica en mica s’hauria de tornar a treballar aquest tema que alguns ajuntaments ho tractaven convocant cada dos o tres anys unes places de personal fix que durant unes setmanes treia de polleguera a les seves víctimes, però que amb el temps s’agraïa i en molts casos era un clara mostra de seguretat laboral que et permetia demanar excedències i altres petites avantatges a part d’una seguretat.

Jo crec que ara que la cosa comença a obrir-se de mica en mica, encara queda molt per fer, però ja hi ha brots verds en el camí encara que alguns siguin només d’imatge és un bon moment per començar a professionalitzar les administracions.

Primer de tot una relació de llocs de treball on a cada perfil de lloc hi hagi descrites clarament les seves característiques, salari i tasques d’una forma clara i sense frases genèriques que ho englobin tot per no dir res. Llavors la persona que ocupa aquest lloc si s’adscriu al lloc, perfecte i sinó, se li podria donar un termini prudencial perquè s’adapti a les exigències del lloc. En cas contrari doncs buscar-li un lloc adequat al seu currículum i experiència. Això de treure’s de la màniga relacions de lloc de treball segons les persones que hi ha en l’actualitat on només li falta posar els noms i cognoms ha quedat una mica obsolet en aquesta societat on hi ha gent molt ben formada i amb dret a millores en el lloc de treball. Aquests mereixen la seva oportunitat de poder realitzar una tasca d’acord amb la seva formació i no la distribució divina que s’ha realitzat en alguns llocs segons els cercles on et mous per esmorzar.

El més important per una administració és que els dos puntals o almenys un sigui un funcionari d’habilitació nacional. Els eixos principals d’aquesta administració són els secretari i l’interventor. Aquí està la mare dels ous. Quan aquests són del club dels amics d’algú no vull dir que siguin dolents ni molt menys sinó simplement que tens molt clar que possiblement mai faran servir el seu poder en contra del poder establert que els ha posat. No sigui que al cap de dos dies en els ajuntaments més democràtics, transparents i igualitaris de Catalunya acabi posant segells a l’altra banda del consistori.

A la comarca tenim algun secretari que ha anat donant tombs pel Baix Penedès, i jo crec que són pocs els ajuntaments que encara no han gaudit dels seus serveis professionals. Alguns van lligats a colors polítics, els altres doncs ja es coneixen el patí i saben vendre el seu producte a aquests polítics àvids de miracles i “selfies” a colors.

Tal com estem avui en dia el més segur i fiable perquè una entitat funcioni és la total independència dels seus professionals. També que aquests hagin arribat al lloc on estan per unes oposicions o concurs contrastat, no com algunes oposicions que llegeixes al BOP que només falta posar que per viure en determinat municipi ja té tres punts més que la resta sense cap motiu mínimament objectiu que ho pugui justificar. Aquí tots ens coneixem.

Vist que els partits tradicionals van perdent pes específic en la nostra societat i en van entrant de nous, aquest consistori tècnicament independent és la millor garantia perquè tot vagi bé perquè aquests treballadors són els primers a garantir un tracte professional per part del consistori a tots els seus administrats. La cosa de mica en mica es va arreglant gràcies a aquesta situació de sospita que els mitjans de comunicació i la veu popular han posat en alguns consistoris i la resta han posat les barbes a remullar com molt bé apunta  el popular refrany.