A la recerca dels Masterchef del xató

Aquest cap de setmana se celebra al Vendrell la 31 edició del concurs de Mestres Xatonaires, una cita ineludible del calendari per a moltes persones que participen en aquesta festa popular amb concurs i actes solidaris incorporats.

El Vendrell és un poble com tants altres que sembla que tot el que es fa i desfà sigui la pura veritat objectiva sense possibilitat d’aportar cap comentari o suggeriment per canviar o variar coses i tradicions que divinament s’han aposentat en les postres rutines.

Aquesta setmana al jacuzzi va sortir una conversa prou interessant que no he volgut passar per alt i que il·lustra una mica o molt com funciona aquesta festa gastronòmica i una mica un tarannà que es pot aplicar fàcilment a altres esdeveniments i cites semblants.

Jo m’incloc en les persones que un creuen que un cop una persona ha guanyat el concurs de Mestres Xatonaires del Vendrell i l’any següent és investit Mestre Xatonaire per aquesta virtual “Universitat del Xató de Catalunya”.

Evidentment posats a fer, hem de donar un títol ben excels a aquesta escola d’aprendre a cuinar aquest plat tan nostrat. Crec que un cop aconseguit aquest honor el millor que es pot fer es deixar de participar en aquest concurs a no sé que un dia amb alguna excusa facin un concurs de mestres xatonaires. Una proposta que també es podria fer cada quinquenni o dècada i no estaria gens fora de lloc. Davant d’aquesta variació un que compartia aquestes bombolles tèbies que sortien del fons del jacuzzi va apuntar que si es fes d’aquesta manera doncs baixarien els participants d’aquest concurs perquè no hi ha gaire gent nova que s’hi apunti. Llavors jo vaig contraatacar dient que és una manera totalment lògica i coherent d’obrir el concurs a més gent que hi pugui participar i tingui més opció a un premi. Molts no hi prenen part perquè hi ha molts mestres que hi participen i el nivell és molt alt. Llavors per aquesta categoria “Champions” es realitza una prova especial i tots contents. El Vendrell ja ha deixat de ser un poble i hem de començar a pensar i a actuar com una ciutat. Si la gent no s’apunta al concurs. En comptes de 50, en participen 25 no passa res. Potser el proper any si la gent s’anima la cosa s’arregla automàticament i sortirem d’aquest bucle on sempre acostumen a sortir els mateixos a recollir els primers premis.

Una altra de les històries que he viscut són els cursos d’aprendre a fer xató per adults. Si que hi ha gent que hi participa en aquestes propostes per saber com és el plat, però la majoria és prepara el xató del sopar del dia  per la família, molts dels que hi van ja saben de sobra com s’elabora. Potser que també deixéssim el pas a aquells que el desconeixen i aquesta és una bona plataforma per difondre els seus secrets entre els més neòfits. Si un de nou va allí, potser que se senti una mica estrany al costat de tanta gent profundament coneixedora dels seus secrets.

Llavors una de les tàctiques que es fa servir per mantenir la gent a la Rambla és deixar el sorteig de la bicicleta fins a últim moment perquè la canalla estigui fins el final per aquella zona donant caliu a la festa. El que s’hauria de fer és un cop celebrada l’exhibició infantil és sortejar la bicicleta i el nen guanyador que se l’emportés. No cal estar allí fins el darrer moment perquè la canalla ja estan una mica farts de tombar tot el matí per la Rambla i més si el temps no acompanya.

No fa gaires anys un dels premis per al primer classificat era un creuer pel Mediterrani, un gran premi. Ara sembla que la cosa es vagi concretant en diners i cafè per mitja vida. És una llàstima que la gent no aprofiti aquesta jornada per obrir comerços i donar vida al centre del poble. Només cal anar a la calçotada de Valls i veure com molts establiments obren les seves portes per participar d’alguna en aquest esdeveniment local. Fins aquí aquests comentaris sorgits dins un al bell mig d’un jacuzzi mig esgavellat entre persones que vàrem coincidir en aquest tema tan nostrat en aquesta setmana que és un dels grans protagonistes i pels molts anys ho continuï sent.