L’alcaldessa dimiteix

El ple municipal de Vilanova i la Geltrú degenera cada cop més va més, qualitativament i quantitativa. Els espectadors i els seguidors de la política local ho poden certificar un cop al mes. Llàstima de la indiferència, de la desafecció política que allunya la ciutadania d’allò que succeeix dins del Saló de Plens o al despatxos de l’Ajuntament.

Confesso haver passat vergonya aliena en més d’una ocasió. Ja no parlo del nivell de les intervencions de regidors i regidores, amb digníssimes excepcions, sinó de les formes emprades per alguns portaveus vinculats principalment a les formacions de la dreta extrema. Al ple municipal les hem vistes de tots colors; moments hilarants que acaben esdevenint indecents, impropis de la política local. La frontissa entre l’esperpent i la tragèdia és molt fina.

L’alcaldessa Neus Lloveras, s’ha de dir així, té bona part de culpa. Una de les seves atribucions com a primera regidora de la ciutat passa per moderar el bon desenvolupament del ple municipal i vetllar perquè cap càrrec electe perdi les formes amb al·lusions personals cap a un altre company del consistori. Per posar un exemple: sap greu que l’alcaldessa de Vilanova hagi permès que un regidor de Ciutadans increpi un càrrec electe de Som VNG insinuant que aquest últim no sap què significa treballar. De la mateixa manera, és una llàstima que Lloveras no faci prevaldre la seva autoritat per reconduir alguns debats que no aporten res, desprestigien el ple municipal i eternitzen la seva durada.

Durant la celebració del ple de gener, algunes de les persones que hi assistírem vam comprovar amb perplexitat quelcom que no havíem vist mai dins del consistori vilanoví: la presència de globus de color “taronja ciutadà” a les bancades del públic. Lleig, molt lleig. Lamentable que el regidor de Ciutadans ho permetés i afavorís, i deplorable que l’alcaldessa de Vilanova no ho desaprovés en començar la sessió. Penso com haurien actuat altres alcaldes de la ciutat, com el recordat Esteve Orriols o el socialista Joan Ignasi Elena: m’hi jugaria un pèsol que cap dels dos no ho haurien consentit.

No critico les formes de Lloveras. Al contrari, és d’agrair que l’alcaldessa no elevi mai el to de veu o no reaccioni iradament quan es presenten moments de tensió política i ambiental. Sí que qüestiono, però, que no utilitzi les seves prerrogatives de primera autoritat quan la dinàmica del ple degenera a tocar de la vergonya aliena. És curiós: de vegades la presidenta de l’AMI sembla que es distregui, que el seu cap marxi d’allò que concerneix el ple municipal de tal manera que, quan posa els peus a terra i torna a la realitat vilanovina, es trobi desbordada i sense capacitat d’incidència per redreçar els debats.

També hi ha dies en què malpenso tot especulant que l’allargament gratuït dels plens a costa d’intervencions esperpèntiques permeses per l’alcaldessa és, en realitat, una estratègia ben conscient per desgastar l’oposició fins esgotar-la. Arribat el cas, ens faríem un mal favor i perdríem en higiene democràtica.