Ara sí, Vegueria Penedès

Ara fa uns deu anys, va començar el seu recorregut la Llei de Vegueries, proposta de divisió territorial per Catalunya plantejada d’acord amb la realitat històrica i territorial, que no té res a veure amb l’actual, imposada, de divisió en províncies.

La Llei de Vegueries va ser una proposta d’ERC en temps dels governs tripartits d’esquerres no massa ben acollida en aquell moment pel PSC, encara que ara sembla, com va proclamar la diputada l’altre dia al Parlament, que tot era mèrit del PSC, i l’històric ens diu altres coses. Podem recordar com a Sitges, quan l’Àngels Parés, regidora d’ERC, va demanar en moció la col·locació dels cartells com a municipi adherit a la Plataforma per la Vegueria, la resposta del PSC va ser esborrar Sitges com a municipi adherit. L’històric ens diu que diversos partits en el territori deien una cosa i al Parlament actuaven diferent, obviant per exemple, la necessitat de primer aprovar l’Àmbit Territorial, o la de deixar una porta oberta a la possibilitat d’ampliar el número de vegueries en la Llei aprovada el 2010’.

Els actors que han fet possible que ara ja podem parlar del Penedès com a vuitena Vegueria de Catalunya, han estat diversos, molts hi hem posat el nostre gra de sorra. El carrer ha estat el camp d’acció de la Plataforma, fent accions, proposant mocions, penjant cartells, generant consciència de territori i pressionant als partits. Als plenaris municipals s’han aprovat diverses mocions, en alguns municipis per unanimitat, només C’s, els liberals-progressistes de molta proclama i poca proposta nova, s’han posicionat contraris, clar que per ells, possiblement, tot hauria de tornar a una única administració central amb delegats de zona, recordant vells temps. Però tot el moviment popular, les mocions aprovades, els posicionaments públics de suport a la Vegueria d’entitats del territori, no hauria servit de res sense una intensa activitat parlamentària.  La negociació per deixar la porta oberta, en la Llei aprovada el 2010, va ser intensa entre els equips negociadors d’ERC i el PSC. Finalment, ERC va aconseguir, que la porta per la vuitena vegueria, el Penedès, s’obrís.

Per molt que altres s’apuntin el tanto, ha estat la Plataforma qui ha treballat el carrer i ha estat ERC qui ho ha fet al Parlament, amb la feina de diversos diputats i diputades, com la que en els darrers temps ha fet la diputada Teresa Vallerdú vetllant per que el tema no dormís en un calaix. I aquí m’apunto una medalleta. ERC, sempre que és possible, dona compliment als seus programes, que són fruit del debat col·lectiu. El Programa marc aprovat en el convuls Congrés Nacional del 2008, va incloure una esmena a l’article que parlava de la distribució territorial, que obligava a ERC a defensar la vuitena vegueria per davant de qualsevol altre interès en la divisió territorial. Aquesta esmena la va utilitzar el llavors President Regional, Ivan Faccia, sempre que va caldre recordar-ho. I, aquesta esmena, la faig fer jo, el meu granet de sorra.

Primer es va conscienciar el territori, els municipis es van adherir, es  va aprovar i desenvolupar l’Àmbit Territorial, ara s’ha modificat la Llei i aprovat la Vegueria. Només ens cal el darrer pas, que la divisió territorial de Catalunya, en afectació a tots els àmbits, sia el model aprovat de vegueries. Això només ho aconseguirem sent un estat.