I si miréssim una mica més enllà?

Durant les últimes setmanes els regidors Enver Aznar (Som VNG) i Raimon Ràfols (CUP)  han escrit a títol individual sengles articles que, ara per ara, no han tingut cap ressò mediàtic. Els dos càrrecs electes, si fa no fa, apel·laven a unir forces per capgirar l’hegemonia política a la capital del Garraf per tal de superar les lògiques electorals i trencar el marc municipal imperant des de 1979 amb un projecte polític ambiciós. No entraré al fons de la qüestió, tot i que combrego en molts punts amb la lectura política dels dos regidors. Més enllà dels articles, em pregunto pel paper del la premsa a la ciutat a l’hora de llegir l’actualitat. En aquest sentit, cap mitjà de comunicació n’ha fet una referència concreta o una anàlisi interpretativa que servís per contextualitzar el moment polític actual i la transcendència de les propostes dels regidors de Som VNG i la CUP. Els mitjans s’han encarregat únicament de publicar les reflexions i no han anat més enllà.

De la mateixa manera, en els casos dels articulistes o dels espais d’opinió (a la premsa de paper, als blocs, a les tertúlies radiofòniques) tampoc no he trobat cap reflexió al respecte (i si no fos el cas, us demano que me la feu arribar). L’elisió de l’opinió dels dos autors, l’absència d’un debat a mig termini sobre l’horitzó polític municipal, tampoc no m’ha generat cap sorpresa. Trobo a faltar més debat; més intercanvis ideològics de fons que s’escapin d’allò que es mou pels passadissos i al saló de plens municipal; més sagacitat a l’hora de remarcar allò que sobresurt de la grisor i l’homogeneïtat que ens ve imposada.

M’avorreix el silenci permanent, la poca predisposició existent a sortir de línies planes i homogènies, aquesta tendència tan i tan vilanovina a acceptar-ho gairebé tot amb tocs de resignació, apatia o indiferència. L’absència d’un motor per al debat dins la premsa local. En el cas que ens ocupa, em jugaria un pèsol a què la proposta compartida entre els regidors Ràfols i Aznar no ha estat volgudament silenciada sinó que ha passat tristament desapercebuda i no ha traspassat dels perfils a les xarxes de la militància de les dues formacions de l’esquerra crítica vilanovina. I ja és llàstima, perquè les reflexions d’un i altre són molt vàlides i marcaran amb escreix l’agenda política dels temps que vindran. Hauran reaccionat els partits de govern? Quina lectura n’hauran fet? I les forces polítiques que avui no tenen representació al consistori, quina posició mantindran? Crec que ningú els hi ha posat la carxofa del micròfon a la boca...

En unes altres instàncies ho havia deixat palès: sembla que a la ciutat dels prodigis mai no passa res. I sí que passa. Més enllà dels comunicats i de les rodes de premsa, de les piulades i dels apunts a les xarxes socials, de l’anècdota i l’esperpent, del simplisme al qual ens té acostumat bona part de la classe política a l’esfera local, sovint hi ha reflexions que, coma mínim, mereixen ésser considerades.