Peatges i mobilitat al Penedès

Aquests dies han sorgit diverses notícies en referència a la mobilitat i als peatges al Penedès.

Concretament afecten a dos dels eixos principals de comunicació de la Vegueria del Penedès.

El primer, l’eix del Penedès interior, que afecta les carreteres de la N-340 i de la Ap-7, que són de titularitat de l’Estat, i que presenta unes problemàtiques que ja duren molt de temps i a les que cal donar una solució real i factible. El segon eix és el del Penedès Marítim, que afecta a les carreteres de la C-31 i de l’autopista de la C-32, ambdues de titularitat de la Generalitat de Catalunya.

En els dos eixos que descrivim s’observen les mateixes deficiències; unes carreteres ordinàries, la C-31 i la N-340, que poc han canviat en els darrers 30 anys, i que el col·lapse i la manca de seguretat perjudiquen la qualitat de la mobilitat. Com a única alternativa tenim dues autopistes, amb uns peatges molt elevats i que determinen que per qüestions econòmiques no tothom les pugi fer servir, restant de competitivitat a un territori estratègic com el Penedès i a la seva gent.

El debat sobre el peatges dura a Catalunya des de fa molt anys. Tots els partits han tingut la possibilitat de revertir la situació però cap ha afrontat el tema com caldria, i els habitants i les empreses del Penedès continuem pagant les conseqüències.

Actualment el govern de la Generalitat de Catalunya està treballant una proposta que afronti la problemàtica global de la mobilitat a Catalunya, el projecte de la Vinyeta, que permeti amb un únic pagament anual poder fer ús de totes les autopistes del país. Està clar que un projecte així i que afronta uns problemes que en 30 anys no s’han solucionat, presenti complexitats, administratives i funcionals, que no permeten una immediata implantació, però el mèrit de voler afrontar el problema s’ha de reconèixer, i esperem que el resultat sigui positiu.

Esta clar que veient els tempos polítics i administratius cal plantejar un escenari a curt i un altre a mig terme.

A curt terme s’ha de trobar la formula, com ja funciona en d’altres territoris del país, que les mobilitats internes en aquests dos eixos penedesencs, el de l’interior (AP-7) i el marítim (C-32) siguin gratuïtes, per poder prevenir accidents per la saturació i l’antiguitat de les carreteres ordinàries (N-340/C-31), i transformar aquestes en eixos urbans de molts municipis que han crescut i han integrat aquestes carreteres dins de l’entramat urbà.

A mig terme, caldria posar-se a treballar, en la línia del Departament de Territori, en el projecte de país, en una vertadera estructura d’estat, que és la política de mobilitat, i el projecte de Vinyeta del Catalunya.

Des del Penedès caldria continuar amb la sintonia política i social que ha permès aprovar la Vegueria Penedès al Parlament, l’èxit ha estat en la unitat d’acció del territori. Aquesta  unitat és un bon exemple per tal de dignificar la mobilitat al Penedès, i sobretot, per aconseguir els dos reptes a curt i mig terme.