Agraïment al col·lectius d'infermeres, auxiliars, dones de neteja...

El dia 2 de març ma mare feia el seu últim gran i llarg viatge de la seva vida..La mort. Ma mare Benita Moreno Alcolea, patia diverses malalties, per això què sobre finals d'Abril-principis de Maig de l'any 2016 la van ingressar a l'Hospital Sant Camil (Consorci del Garraf) a l'habitació 205, en un principi era per una curta durada de temps... però al final ha estat la seva última casa.

Aquest escrit és per agraïr el bon comportament, la seva bona feia de tots i totes els que han passat en algún moment determinat per l'habitació 205. Jo estic molt content, ja que al principi al ingressar a ta mare en l'hospital et queda com un sentiment d'abandonament i és tot el contrari, ja que a casa no la podiem cuidar com ella es mereixia... i en l'hospital la van acollir com una més, he de dir que ma mare era una dona de caràcter fort.. quina paciència que han tingut amb ella, però al final he notat que tots i totes se l'estimaven molt.

Voldria començar per dir noms de persones que han passat, infermeres, auxiliars, metge (Olga), dones de neteja però segur que em deixaré a més d'un o una, el que si que els/les coneixia a tots i totes era mon germà Tomasin, ja que feia més d'un viatge per veure a ma mare. Antònia, Paqui (pollo frito), Pilar...  Mohamed, auxiliars que les canviaven de planta però tot i això baixaven a fer una visita a ma mare, la Juani...i n'hi ha més infermeres i auxiliars de matí, tarda i nit, sempre intentaveu treure-li un somriure a ma mare. Se que la vostre feia és que el pacient estigui el millor possible i que no us voleu involucrar però a vegades sé, que aquesta separació és molt complicada de fer.. Jo sabia que quan no hi anava estava molt ben atesa... quan entraveu al vostre torn el primer que feieu era fer una visita a la Benita... heu com una segona familia per a ella, ja que ella sempre em deia, que buenas son.

M'emporto el vostre carinyo, el vostre bon treball, tots els moments bons que li veu fer passar i en els últims dies, el vostre comportament va anar en augment, tot el que fos per a que la Benita no pateixi, i jo em quedo amb aquesta sensació del no, patiment de ma mare.

Sou un col·lectiu fantàstic, genial.. no hi ha prou adjectius per dir que feu un treball que per més d'un seria complicat.

El meu agraïment que com a fill ha vist que heu cuida't a ma mare motl bé, mai ha estat sola i sempre heu intentat treura-li un somriure, Moltes gràcies de part d'Evaristo Carcelén Moreno i Tomàs Carcelén Moreno.