Pacte Nacional pel Referèndum – perquè? – para què?

He llegit la teva entrevista publicada diumenge a “La Vanguardia” i la veritat m’han sorprès diverses afirmacions com 'No s'ha de descartar que el PSC torni a defensar el referèndum' ó 'li hem tret l'etiqueta independentista a la consulta', després els arguments són els típics i tòpics que fa servir el processisme quan es parla d’aquestes qüestions: Nació, Sobirania, Dret a decidir...

En el ben entès que tots busquem una sortida política per a Catalunya, vosaltres continueu enrocats en el “Referèndum o Referèndum”. Fa uns mesos això era una pantalla passada, ara el que tocaria és la “Declaració Unilateral d’Independència”, però el mateix President Puigdemont l’ha descartada; però mentre amb tot el secretisme del món es van preparant les lleis que han de permetre la desconnexió de l’Estat Español, les lleis més transcendentals que un parlament pot aprovar, furtant-li a la vegada el debat, essència de la DEMOCRÀCIA, en majúscules.

Només per aquestes consideracions, ¿creieu que aquest referèndum complirà amb els requisits de la Convenció de Venècia perquè és consideri legítim, vàlid i reconegut , tant pels ciutadans d’aquí com per la comunitat internacional?.

Si no és un referèndum per preguntar sobre la independència, què es preguntarà?, Estaran conformes els partits que es proclamen independentistes?, estaran d’acord aquestes associacions que diuen que representen la societat civil  i que ens omplen el país de banderes, símbols, cartells tots a favor de l’independentisme? Ja els heu convençut perquè el referèndum no sigui independentista?.

És cert, la situació de Catalunya i d’Espanya és insostenible, l’estat de les autonomies s’ha quedat obsolet, només cal veure els pactes signats pel PP i PNV que permetrà aprovar els pressupostos de l’Estat Espanyol. Per tant, em pregunto què passaria si tots aquets esforços que van en una sola direcció, plens de subterfugis i mitges veritats es dediquessin a promoure els canvis constitucionals que portessin a reconèixer el drets que a Catalunya pertoquen, i a la vegada es posessin les bases per establir una col·laboració entre tots els pobles d’Espanya per als propers 25, 30 anys?

Avui, Europa celebra la victòria d’Emmanuel Macron a França, europeista convençut, ha guanyat amb un programa on proclama que els estats han de cedir cada vegada més competències en favor de la Unió, construint cada cop més una Europa Federal, capaç de fer front als desequilibris que ha portat la globalització; i ha guanyat contra el programa de Marie Le Pen: “Frexit”, tancament fronteres, França per als francesos, el “nosaltres sols” enfront d’aquest món global.

Si volem sortir d’aquesta situació, conceptes com nació, sobirania, els hem de deixar enrere, el món és global, l’economia és global, hem de competir i ens hem d’entendre amb països com l’Índia, la Xina, Brasil, tant o més desenvolupats tecnològicament com la vella Europa.  Europa ha de fer urgentment un salt endavant, el mateix Yanis Varoufaquis fa aquesta aposta i per això ha recomanat als francesos que votessin Macron.

Crec que si s’aposta per aquesta via, podreu trobar molts més aliats, fins i tot el PSC.